Els primers enciams

Un diumenge de novembre assolellat, ha fet fred durant la nit però encara no ha gelat. Hem estat tres, i ens hem dedicat a continuar la feina que va començar la Verònica divendres passat: els bancals de la feixa del campanar.

Hem pogut acabar els dos bancals que faltaven per fer de la primera meitat de la feixa. I hem plantat uns enciams que teníem de planter al bancal del mig. Estaven molt petits però ja creixeran -si no pateixen el mateix destí que els pèsols de la feixa Cafè-. La preparació dels bancals la hem fet amb una cinta enganxada per dues vares de ferro; hem marcat el camí amb l’aixada, posant la terra flonja a sobre del bancal; hem estovat la terra amb la fanga de doble mànec, i finalment hem passat el rasclet per treure les pedretes superficials i aplanar el bancal. Al bancal del mig hem plantat els enciams -en un sol test n’han sortit prop de 30-.

Ens ha vingut a visitar la Glòria i l’Esteve. Mentre els ensenyava les feixes he pogut comprovar que el marduix i la sajolida que vaig plantar encara estaven vives. Hem fet un intercanvi d’una esparreguera boscana que estava al mig del camí per unes llavors de Nap negre. Hem quedat que farem intercanvis de llavors.

Entre pluges, més faves

Efectivament després del 12 de Novembre es va posar a ploure intensament durant molts dies.

El dissabte 19 de novembre em vaig apropar i vaig preparar amb aixada i rasclet un tros de la Feixa del Campanar (la que està al mateix nivell de la bassa) .

A continuació d’aquells rebrots de cols transplantats vaig sembrar Faves de destrio de les Refardes, de la varietat del País. Si tot va bé, podrem agafar llavors per guardar de les que estiguin més allunyades entre la Feixa del Cafè on vam sembrar la tardana del país, i aquest tros on he sembrat la del País. El sòl no estava en saó, sinó  un pel massa moll per traballar-ho de manera adient, però com amenaçava més i més pluges em vaig decidir, tot i que només vaig fer un trosset

Efectivament, després ha plogut durant dies, fins el dimecres 23.

Avui divendres 25  he tornat a anar, aquesta vegada amb l’Ariel.  Feia una tarda assoleiada, i ens hem quedat fins que ha marxat el sol. L’Ariel ha trobat dues llombrius gegants i se les ha endut a casa

Hem preparat amb la fanga de doble mànec, aixada i rasclet, un tros per sembrar més faves, a la Feixa del Campanar, a continuació del bancal de la fava del país. Un bancal estretet i llarg que va tocant la paret de pedra. Hem sembrat faves Reina Mora.  Les he posat una mica més superficials de les que vam sembrar les altres varietats. Avui començaven  germinar algunes faveres tardanes a la Feixa del Cafè, i veurem quantes surten, i com les han afectades les intenses pluges d’aquest novembre

Sembrada de faves a la Feixa del Cafè

A la Feixa del Cafè, que és el color del sòl que ens vam trobar al cavar, vam sembrar faves tardanes  del País. Després de la llarga sequera, i de les intenses pluges d’aquests dies, el terra ja ‘havia eixugat prou, i estava suau i esponjós. No hem passat la fanga, ni hem adobat.  Hem fet camins amb els xapos,  cavant amb facilitat, i hem sembrat dues rengleres en el bancal central, una renglera en el lateral, i algunes granes en una línia corba  al mig del bancal central  ja que hi havia espai de sobra per la seva forma de lluna creixent.

El bancal central de la Feixa del Cafè, per aquest motiu,  es diu el bancal de la Lluna Creixent.

Les granes eren de destrio de les Refardes, i en cada punt hem fet dos o tres cops.

També hem trasplantat, vorejant  la paret de la terrassa, en el bancal lateral, unes mates de pèsols que havien sorgit espontanis al balcó de la Lara i Miquel.

Després el Miquel ha regat amb la mànega, i l’extrem de la Feixa del Cafè, la Lara amb la galleda.

Els propers dies farem les altres varietats de faves en altres feixes. Esperem tenir temps abans que tornin les pluges… o el fred.

12 de Novembre 2011