Planificació: Llistat de plantes per a diferents usos

Anem posat aquí en comú les plantes que volem sembrar i plantar, amb totes les informacions possibles: si tenim la llavor i sinó d’on la traiem, si és un arbre quina varietat i d’on la traiem (el comprem, a on, o si fem empelt..), cobertes vegetals quines i perquè ens servirien, plantes medicinals..

El proper dia que ens veiem a Castellar podem revisar les bosses amb llavors i escriure aquí el que tenim, i  ens podem repartir  el planter

Podem escriure també les plantes que poden ser interessants a mig o llarg plaç (bardisses, cobertes, etc) i anem buscant la informació que ens calgui a poc a poc.

Plantes d’horta

A mi m’agradaria anar trobant varietats perennes, com de col, de cebes, per tenir alguns anys seguits.

Fruit:

– Tomàquet (a mi no m’agrada la varietat de montserrat). Podem posant vàries varietats sense problema per collir la grana, només cal posar-les en blocs

– Pebrot (em va agradar la varietat verd clar de les Refardes, crec que era la d’Olot)

-Albergínia (m’agrada la que té ratlla blanca i lila) Podem fer dues ben separades

-Carbassó

-Cogombre – varietat del País de les Refardes

-Meló

-Carbassa -la de l’hort del Dani , i la Carbassa del bon Gust ?

-Síndria

Fulla:

-Espinac – la gegant d’hivern per posar ara ja. Tinc la llavor

-Bleda – a veure si la Iolanda aconsegueix les varietats de colors del Santi.

-Enciam (em va agradar la varietat Kagraner és molt suau). Podem fer moltes, i anar sembrant tandes cada dues setmanes. Ens podem repartir el planter, jo tinc l’enciam escaroler.

-Rúcula

-Broccoli- al juliol,

-Alguna col

Arrel:

-Porro – fer el planter cap el maig i trasplantar al juliol o agost

-Api -sembrar a l’estiu?

-Ceba – buscar planter ara per posar al febrer o començar a fer planter ja i trasplantar una mica més tard

-Rabanito

-Remolatxa

-Pastanaga

-Patates -buscar patates per posar al març o abril

 Lleguminoses

-Mongeta tendra (m’agrada la varietat del cuc). Es pot posar de mata alta la llaminera i la mongeta de metro. Es poden fer separades per vàries setmanes per tal de tenir de forma contínua i separades en l’espai per collir grana sense risc de creuament. La del metro no es creua amb les altres, em penso.

-Pèsol – tinc del ganxo, per sembrar ja

-Estirabecs, però els hem de posar prou separats dels pèsols si volem collir la grana

-Fonoll (no sé si és arrel…) – Sí ho és, crec que es pot sembrar a l’estiu.  L’Ester tindrà llavor aviat perquè tenia sembrat aquest hivern

Plantes medicinals

-Camamilla

-Melissa

-Echinacea -l’Ester té llavor

-Onagra

-Calèndula

-Viola tricolor

-Malva -vigilem que no s’estengui..

-Àrnica (aquesta serà difícil…)

-Sàlvia

-Pasiflora. La Passiflora incarnata o Maypop en anglès es d’aquestes plantes amb múltiples usos. La fragància a llimona  i les flors atreuen abelles, altres insectes, papallones..i el fruit és com un petit albercoc, que es pot menjar tal qual o fer melmelada i suc. Els brots es poden menjar en amanida. Fa molta ombra a final de primavera i estiu. . S’ha de vigilar perquè s’exten fàcilment. La podríem posar a les valles i portes i en alguna estuctura que volguem construir per fer ombra.

-Hipèric

-Alfàbrega

-Dent de Lleó

-Cua Cavall

-Ortiga

-Fonoll

-Llantén

-Orenga

-Marduix

-Herba Lluisa

-Sajolida

-Espernallac

-Menta

-Julivert

-Cilantre

-Borraja – borraines, l’Ester té llavor

-Estèvia

-Perilla

-Tulsi

-Girasol

-Romaní

-Farigola

-Caputxina

-Consolda

Cobertes vegetals perennes

Seleccionem aquelles que no necessiten molta humitat.

Segons on les volguem tenir podem sembrar unes o altres. Poden anar bé tenir-les en trossos de sòls una mica pobres per millorar la fertilitat i l’estructura del sòl. Les podem introduir en les rotacions dels bancals també, tenint en compte que les hem de deixar dos o tres anys. Algunes ens poden servir per plantar les plantes d’horta obrint forats en la cobertura, però s’ha d’estudiar el tema de la limitació d’aigua. Algunes ens poden servir per dallar i generar acotxats. El millor és sembrar una diversitat d’elles i mirar quines ens van millor i perquè.

Alfalsmedicago sativa. No li va bé els sols molt pobres, i en floració atreu insectes. Arriba a dos o treus peus

Lot corniculat , corona de rei, birdsfoot trefoil, lotus corniculatus. Pot acompanyar a festuca, dàctil o cua de rata en praderes per a pastura. S’adapta a terrenys magres, pot créixer durant l’hivern, és resistent a la sequera, és fixador de nitrogen, atreu insectes, arriba a 3-5 peus. Em sembla que va bé sota els arbres i que la coberta per arbres de l’Ester d’aquest any conté en la barreja el lot, segurament del Pep.

Cichorium intybus, xicòria– Li van bé sòls pesats, durs, creix a dos o tres peus, atreu insectes, obre els sòls durs

Festuca, festuca rubra, creeping red, creix en molts tipus de sòls, a dos o tres peus (llegeixo qu creeping red millor adaptada a zones fresques, menors que 7, i que en zones més caluroses és anual i no perenne. Però no sé si hi ha altres varietatst més adaptades  a aquí que siguin perennes)

DàctilDactylis glomerata, orchardgrass o cocksfoot. Gramínia molt ben adaptada a Catalunya, creix 1 o 2 peus.

Margall, és el raigrás perenne, perennial ryegrass, lolium perenne – gramínia, no li va bé ni molt fred ni molta calor. Millor en zones humides, de clima atlàntic.

Algunes cobertes anuals de primavera estiu

Algunes anuals que poden servir com adobs en verd d’estiu, cobertes vegetals d’estiu, o per plantar dins d’elles, o sembrar-les entre rengleres d’horta , sobretot les que siguin més tolerants a la sequera com les vigna unguiculata o vigna sinensis o facin servir poca aigua.

En Managing Crops Profitably parlen dels Cowpeas o fesols o fesolets (vigna unguiculata)  Resistència a la sequera i a la calor, generen N i protegeixen de l’erosió i males herbes i atreuen  insectes beneficiosos (abelles, vespes, marietes, etc) . A Califòrnia s’empren com a cobertes  en conreus de verdures d’hortes i a vegades en fruiters, també es poden fer servir per recuperar sòls. Barrejat per exemple amb fajol millorava el control de les males herbes. S’ha fet servir en producció de pebrots per reduir la pressió de les males herbes. Aquesta capacitat pot venir de compostos alelopàtics per tant s’hauria de controlar que això no afecti al nostre conreu. Seria un eficient adob ràpid d’estiu, es pot incorporar després de 60 o 90 dies (Així que una bona combinació podrien ser fesolets més fajol. Fins i tot despres de 6 setmanes d’haver sembrat aquesta combinació es podria incorporar i obtindriem una bona quantitat de nitrogen). A diferència d’altres lleguminoses, els fesolets deixen un guany net de N al terre fins i tot si es cull la grana. Es poden sembrar sota el panís com es feia  tradicionalment  a les regions tropicals , per suprimir males herbes i cobrir el sòl després de la collita de panís. Les arrels poden arribar a 8 peus de profunditat. S’ha de deidir si es fans servir varietats més horticulturals o més de cobertura vegetals. Es poden sembrar al final de l’estiu. Diu que s’han d’incorporar quan la planta dallada encara és verda per a un més ràpid alliberament de nutrients.

Estic veient a diferents llibres que els medicago spp (més enllà de l’alfals) poden ser molt interessants. En el llibre Managing Cover Crops Profitably les posen com de les lleguminoses més resistents a la calor, a la sequera, a l’ombra i toleren bastant bé sòls poc fèrtils . En el llibre de l’ERA Producció d’extensius i ramaderia ecològica els melgons o mielgas posa que poden tenir un interès semblant al trèvol subterrani que és només de sòls àcids. En aquest mateix llibre diu que el seu conreu està poc extès  encara a Catalunya.  En el llibre de Managing cover crops profitably a la pàgina 152 diu que aquestes medicago anuals inclouen unes 35 espècies. Si ha la suficient humitat al comenc,ament per un curt periode al terra formen una densa cobertura que aguanta bé el sòl (penetren fins a 5 peus de profunditat).  Es parla de les M. polymorpha, la M. truncatula i la M. scutellata. Diu que moltes d’aquestes varietats sembrades a la primavera, al juliol poden  haver generat  tanta matèria orgànica com l’alfals. Es poden sembrar com a cobertes de verdures d’horta. S’ha de mirar bé la varitat perquè poden variar molt en el temps de conreu fins la floració. Es pot sembrar una barreja de medicagos de diferents tamanys de llavor i temps de maduració per . Moltes estableixen un banc de llavors permanent que en certs casos pot ser contraproducent en les rotacions. No se les posem sota arbres.

Algunes cobertes anuals  per l’hivern

El trèvol d’Alexandria, o en anglès berseem clover, és considerat per Villax com una de les 12 grans farratgeres de la regió mediterrània. Es por sembrar a l’inici de la primavera o de la tardor (coberta d’estiu o d’hivern). Pot anar bé per plantar al costat de les plantes d’horta per anar dallant i posant com acotxat  a la renglera. És de les lleguminoses que genera més matèria orgànica. Necessita certa humitat, no és resistent a la sequera.. Atreu abelles. (pagina 124 de Managing over Crops Profitably).

Plantes per acotxats

A part de les de dalt,  com veces i alguns trèvols que creixen molt, herbes de prats i gramínies com civada, blat i ordi, van bé les plantes com carxoferes, cards, ruibarb, carxofera de Jerusalem, falgueres, joncs, nasturtium, consolda. La consolda és una d’aquestes plantes amb múltiples usos, però hauríem d’estudiar molt bé on la posem a l’hort ja que és difícil d’erradicar una vegada establerta. Les flors atreuen molt a les abelles. Es poden tallar vàries vegades a l’any per acotxar i proporcionar nutrients ja que és una acumuladora de nutrients de capes profundes (K, Ca, Mg). Es pot fer un purí com adob per  conreu o el planter. Es pot plantar al voltant d’un fruiter i dallar-la varies vagades (però, penso jo,  com al principi necessita prou nitrogen s’haurà de tenir en compte això a l’adobar l’arbre amb nitrogen o caldria posar al voltant d’ell fixadores de nitrogen). Algunes es poden fer servir com a cobertes d’hivern

Plantes mediterrànies

Algunes plantes adaptades al clima mediterrani (adaptades a canvis entre període de  pluja, normalmen a l’hivern, i períodes de sequera, normalment a l’estiu). Són plantes que poden ser cada vegada més útils en aquesta época de canvi climàtic. Sobreviuem les èpoques humides millor que les plantes anomenades resistents a la sequera que serien més aviat originàries del deserts. Trec la llista del llibre Gaia’s Garden. A Guide to Home-Scale Permaculture. La llista es pot anar ampliant. Podem escollir algunes per posar en zones que no pensem regar.

Abelia grandiflora

Prunus dulcis (ametller)

Aloe Vera

Phyllostachys aurea – (Golden bamboo)

Alstroemeria ligtu

Berberis vulgaris

Melia azedarach

Rubus fruticosus (Esbarzer)

Colutea arborescens

Borago officinalis (Borraines)

Cynara cardunculus – (cards. Bona per obtenir fulles per acotxats)

Nepeta faassenii, N.mussinii

Foeniculum vulgare (fonoll)

Ficus carica (Figuera)

Phormium tenax

Allium moly

Tulbaghia violacea

Vitis vinifera (Raim)

Celtis spp.

Crataegus spp.

Corylus avellana – (Avellaner)

Juglans hindsii

Gleditsia triacanthos

Pinus pinea

Ziziphus jujuba

Lavandula angustifolia (lavanda)

Rhus integrifolia

Glycrrhiza glabra –  (regalèsia)

Ceanothus spp

Lupinus spp

Arbutus menziesii- (Arboc)

Olea europaea – (Olivera)

Origanum vulgare-  (Orenga)

Mahonia aquifolium

Pistacia vera – Pistachos

Cydonia oblonga

Chenopodium quinoa – (Quinoa)

Cistus albidus

Eruca vesicaria sativa

Rosmarinus officinalis – (Romaní)

Ruta graveolens

Eleagnus angustifolia  (Arbust gros. Arbre del paradís. És fixador de nitrogen, els seus fruits es mengen. Es pot plantar entre altres fruiters per proporcionar-los nitrogen. El Goumi o Eleagnus multiflora és un parent que aguanta molt bé el fred i la sequera una vegada establert, de fruits bons i fixador de nitrogen. Els podríem plantar entre els fruiters que plantem al costat dels ametllers. Pot ser per llavor o per esqueix)

Salvia spp

Gaultheria shallon

Phlomis fruticosa

Scorzonerica hispanica

Hippophae rhamnoides

Erygium maritimum

Symphoricarus albus

Satureja hortensis

Arbutus unedo

Thymus vulgris – (Timó)

Lavatera spp

Artemisia absinthum

Achillea millefolium

Anuncis

0 Responses to “Planificació: Llistat de plantes per a diferents usos”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s





%d bloggers like this: