Document sobre la mongeta, i sobre varietats tradicionals

Document de l’Ester de les Refardes
LES REFARDES
llavors de varietats locals
de producció ecològica
i fetes al país
937.433.709
http://www.lesrefardes.com
MONGETES, FESOLS Phaseolus vulgaris L.
Cast: Judía, alubia; It: Faggiolo; Port: Feijão; Fr: haricot; Angl: Bean
Es pot afirmar que l’espècie Phaseolus vulgaris L. és originaria de Meso-amèrica i del Centre Andí ja que s’ha trobat restes arqueològiques, evidències botàniques, històriques i inclús lingüístiques. La introducció a la península i posteriorment per la resta d’Europa es produeix en expedicions del segle XVI. (de Ron, a Nuez i Llácer, 2001 a La Horticultura Española).
Aquesta espècie és el llegum gra per consum humà més important a nivell mundial. Per més de 300 milions de persones, un plat de mongetes és l’aport principal a la seva dieta diària, sobretot en els països empobrits. Als països rics el consum ha disminuït molt per vàries raons: requereix llarg temps de cocció, causa flatulència i l’aport proteic s’obté en major proporció de la carn. (Sánchez, 2004)
El cultiu de la mongeta seca ha patit una davallada molt important en els darrers vint anys, especialment des de la incorporació d’Espanya a la UE:
230.000 ha l’any 63, 135. 600 ha l’any 82 i 17.300 ha l’any 99. (MAPA, varis anys). Entre tot, els darrers anys, ha arribat a mantenir-se un sostre mínim de producció ocupant 800 hectàrees de la Superfície Agrària Útil (SAU) a Catalunya (DARP, 1999)
Altres espècies consumides esporàdicament del gènere Phaesolus són: P. lunatus, P. coccineus L. conegut també com a P. multiflorus L. (Flora europaea, 2004). Aquesta, es coneix a Itàlia com faggiolo di spagna . El nivell d’entrecreuaments és força elevat ja que cal cultivar les varietats de P. Coccineus separades almenys 100 metres (Cerretelli i Vazzana, 1995).
El caupí, mongeta de metro o “fagiolo dall’ochio” a Itàlia pertanyen a l’espècie de Vigna unguiculata (L.) Walp., coneguda també com a Vigna sinensis L., tot i que actualment no és el nom acceptat (Flora Europaea, 2004) i és originària del continent africà (Zohary, 2000). A més de la mongeta de metro, que s’anomena així per la llargada de les seves tavelles, a casa nostra també es conreen altres varietats de Vigna unguiculata, sobretot a l’Empordà, sota el nom de mongets. Existeix el de l’ull ros i el de l’ull negre. Una altra denominació popular que sovint s’ha donat a aquesta espècie és la de fesolet, però de vegades també els podem trobar com a fesol, igual que Phaseolus, per exemple en el conreu del fesol de l’ull ros al Pla de l’Estany, que és el mateix monget (Contreras, 2003).
La germinació és una fase sensible on es produeixen nombroses baixes si:
• la temperatura del sòl està per sota de 20ºC determina una lenta germinació. “No sembris la mongeta fins que al seure a terra et cremi el cul” (Llucià Dot, Vic)
• excés d’humitat o pluges provoca la formació d’una crosta superficial que impedeix l’emergència de les plantes i facilita l’aparició de malalties fúngiques.
Hi ha les mongetes tendres, les seques i les d’ús mixt. La majoria de varietats són indiferents al fotoperíode, y es cultiven en condicions de primavera-estiu ja que temperatures inferiors a 10-12ºC provoquen anomalies en la fructificació i frenen el creixement de les plantes; pel contrari temperatures molt altes, per sobre de 28-30ºC, quan van acompanyades de baixa humitat relativa provoquen la caiguda de flors i beines. Cal evitar sòls molt pesats o amb tendència a acumular aigua, i si el pH és molt bàsic poden aparèixer problemes de clorosi. Són plantes sensibles a la salinitat. És una espècie autògama tot i que tenen cert grau de pol·linització creuada i les llavors es conserven de 3 a 4 anys (Pep Rosselló, 2003)
.
Mostres que s’han recollit:
varietat –  lloc de recollida – informador
del confit –  mura  – puig de la bauma
“plana i blanca” falset alej slow food
afartapobre mura joan closes cal cullerola
avellaneta (per tendre i sec) vallès oriental enric bajé
bistec palafolls joan barceló
cuc blanc
custòdia mura joan closes de cal cullerola
custòdia mura puig de la bauma
de metro manresa carme llorenç i fèlix
del genoll monistrol de calders ramon franch
del genoll manresa sadurní playà
del genoll castellar del vallès can bogunyà
del veremar manresa sadurní playà
facciosa palafolls joan barceló
ganxet mura puig de la bauma
ganxet viladordis salvans
ganxet manresa sadurní playà
ganxet Enric blajé
ganxet st vicenç dels horts eugeni andreu (avi laia)
ganxet la roca
ganxet filaire terrassa senen el guitart
ganxet filaire mura joan closes cal cullerola
ganxet terrer st boi de llobregat cal coraçero
groga per tendre de galícia terrassa senen
llaminera st. boi de llobregat albert pou
llaminera o carolina st vicenç dels horts eugeni andreu (avi laia)
per tendre mata baixa pobla de lillet
perona (més fosca) ametlla del vallès pep salsetes
sastre palafolls joan barceló
secà de pinos pinós esteve padullés
tirolesa el poal (manresa) alba i quico
veremar rocafort enric i maria

La mongeta de genoll de crist és mig bigarrada i es pot menjar seca o tendra. (Pere Sucarrats, Cardona); La varietat del pinet és típica de la Conca de Barberà. De mata baixa, s’acostuma a fer en regadiu després de les patates i es cull al setembre perquè té el cicle curt (10 setmanes). Es cullen les mates senceres i es fan garbetes per deixar assecar (Salvador, Espluga de Francolí). Curiosament, però, al CRF de l’INIA, tenen una entrada de mongeta del pinet recollida a Manresa; La mongeta del veremar és d’enramar i té un cicle curt ja que es pot fer després de les patates. La grana té un color canyella i es menja en sec però també es pot menjar tendra (Josep Alzina, Gironella).
La carolina té un rendiment molt alt i també es consumeix en tendre. Segons l’Etern Verdaguer (Cardedeu) s’assembla a la llaminera.
La facciosa té la tavella verda amb tires vermelles. Abans n’hi havia de dues temporades: la que es collia per Sant Pere i la que es collia al setembre (sembrada a mitjans d’agost). (Jaume Puig, El Prat del Llobregat)
La del prat o ganxet terrer és de mata baixa i per a seca, i té bon rendiment. Cap als anys 70 la llavor venia d’Alcanar, almenys de vegades. Es sembrava en lluna vella a finals d’abril (220 kg de llavor/ ha), després de l’enciam, per exemple, i al cap de 3 mesos es collia. Es començava a regar cap el 20 de juny i es feia un reg cada setmana. Aquesta varietat era apreciada pels que venien gra cuit perquè s’inflava molt i pel consumidor perquè era fina i tenia poca pell. Era el conreu d’estiu per excel·lència, junt amb els melons i les patates. El rendiment S’acostumaven a collir uns 3000 Kg per hectàrea i per sembrar-ne una se’n gastaven uns 220 kg. El problema era el reg, si un any hi havia escassetat d’aigua (Jaume Puig, el Prat de Llobregat). Segons l’Albert Bou de Sant Boi de Llobregat és molt fàcil que es creui amb altres varietats de mongeta i perdi el caràcter de mata baixa i color blanc de la

grana. Abans s’acostumava a incorporar en la rotació de blat i ordi. Suposem que és la mateixa a la que fa referència sota el nom de mongeta terrera, tot i que les dates de sembra són més tardanes creiem que és degut a que la zona del Vallès és més fresca que la del delta del Llobregat:

Llaminera o del ramallet té molt bon rendiment i bona per consumir tendre. Època de recol·lecció pel consum és d’agost a octubre. I es rega i cull cada 3 dies. Cal evitar regar massa sobretot durant la floració.

Altra informació relativa a algunes varietats antigues de mongeta:

Avellaneta, és negre blavosa la llavor i diferent a la llaminera i a la carolina. (Etern Verdaguer, Cardedeu) i també en fa referència el Butlletí Agrícola La Pagesia (Terrassa, 1940).

Mongeta del Tero creu que és la que a torre Castellet en diuen de la favada. (Dolors Riu, Cardona); Mongeta del volant, era rossa i semblant a la perona, per menjar tendra. (Dolors Riu, Cardona)

De les varietats per menjar en tendra hi havia la del carall que era molt productiva i més primerenca però no tan gustosa com la perona. (Jaume Puig, El prat del Llobregat).

Els fesols de la seu es sembren la segona quinzena de maig i es cullen al setembre. Amb el temps degeneren i es tornen d’enramar i aleshores cal canviar la llavor. Per tant, només se la guarda dos o tres anys i després la renova. La compra a Berga (Jacint Carrera, La Pobla de Lillet).

La del rapat no la feien tant com la de la seu, ja que aquesta rendia més” (Pere Sucarrats, Cardona).

Ramon Garrabou (1998) fa referència a les varietats manresanes, paretanes, setsemanes, dragons. I a la Pagesia (Terrassa, 1919) indica les dates de sembra per renegues, abril o juliol, i les filaires al juliol.

Al Centre de Recursos Fitogenètics de l’INIA hi ha catalogades 2.832 entrades de mongeta, fet que indica la gran diversitat d’aquest cultiu a l’estat. (de Ron, 2001)

Hi ha un plat amb la mongeta de la custòdia que es cuina si hi havia perill de glaçades i encara no ha madurat del tot. Es cullen amb la tavella i es tallen a trossos i s’assequen al sol. Per coure, s’han de deixar en remull (com les mongetes seques) i quan es couen, s’hi afegeix cansalada. Aquest plat es podria fer amb qualsevol mongeta que no faci fils (Rosa Vilaró, Aguilar de Segarra).

Anuncis

0 Responses to “Document sobre la mongeta, i sobre varietats tradicionals”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s





%d bloggers like this: