Arxivar per febrer de 2012

Primers pisos del mur de pedra

Aquest dijous hem quedat per a fer unes feines pendents i, si podia ser, fer un assaig general de la feina que farem diumenge amb convidats especials. I és que diumenge hem convidat a persones amigues per a que ens ajudin a pujar el marge de pedra.

Les feines pendents era regar una mica les plantes més delicades (els arbres acabats de plantar, i els estirabecs encara en llavor), posar les branques de l’aladern que es va tallar la setmana passada al mig del camí per on pugen els senglars i marcar els forats on posarem els altres arbres.

I mig per sorpresa hem tingut la visita del Jaume del grup de recerca de la pedra seca de Castellar que ens ha guiat en col·locar les primeres pedres al marge. La seva presència ha estat més que providencial i encara no sé com li podrem agrair la seva ajuda. Un altre dia l’ajudarem a pujar un marge al seu tros però no sé si serà suficient.

Ell mateix ja ens havia explicat els detalls més importants de com fer el mur: posar les pedres a sobre de dos pedres de la mateixa manera que els paletes fan parets; procurar que les pedres deixin inclinació cap a dins del mur i no al revés; anar farcint per darrera de les pedres i sempre al mateix nivell amb pedretes. Però quan ho hem posat a la pràctica ens hem adonat d’altres detalls importants: les pedretes que acaben d’omplir el “rere-mur” s’han de posar inicialment amb cura per encaixonar bé les pedres del mur; es poden alternar pedres grans i pedres no tan grans però les primeres van marcant els pisos; anar pujant el mur a base de pisos de pedres també com es fa quan es puja un mur de totxos; per a saber si una pedra hi cabrà bé al mur es pot mesurar amb un cordill i així ens estalviem anar fent proves, cosa que cansaria molt degut al pes de les pedres.

També ens ha explicat com ho podem fer per pujar les pedres grosses un cop estigui el mur més alt: Lligar les pedres amb dues cordes i dues persones van pujant la pedra des de dalt estirant les cordes. Una tercera persona va acompanyant la pedra des de l’escala. Cal que aquesta tercera persona tingui control del què ha de fer si hi ha un accident i la pedra llisqués avall.

El resultat de la feina del jorn es pot veure en aquestes fotos:

Hem tingut temps, abans que es pongués el sol de moure les branques de l’aladern. Caldrà veure si continuem tenint visites d’aquests mamífers tant intel·ligents.

Una tulipa i molta feina

Avui diumenge hem anat les tres noies. Hem cavat totes les faveres de la feixa del cafè i la Lara i la Iolanda l’han encoixinada pràcticament tota amb fenàs. Tinc una mica de pànic pels cargols, i hauré de fer una batuda de matinada algun dia d’aquests. Avui hi havien molts al costat del mur. He estat traient les herbes que els amaguen arran de mur i els he anat trepitjant.

He tornat a regar el bancalet d’estirabecs, les cebes, les tulipes (comença a sortir una!)  i els enciamets. He  posat un encoixinat de compost a les cebetes d’Amposta per escalfar-les i nudrir-les una mica, ja que no havíem afegit res al sòl. El que m’ha sobrat  l’he repartit pels alls del mateix bancal.

La Iolanda ha encoixinat les faveres Reina mora, i hem deixat les altres  (les del País) sense , per veure la diferència de creixement, o d’atac de cargols. La Iolanda diu que el fenàs punxa i que potser no els agradarà als cargols, però per si de cas posarem closca d’ou, marró de cafè i el que calgui  pels voltants.

També ens hem trobat l’albercoquer tot remogut, no sabem que ha passat! L’hem arranjat bé, i esperem que no torni a passar. Creiem que ha estat un senglar, buscant humitat, per no obsessionar-nos amb d’altres paranoies

A la feixa dels ametllers he preparat un bancalet per sembrar dues fileres de pèsols (del ganxo) . El que passa que amb les 85 granes que tenia no m’ha donat per gaire, i en necessitaria més per sembrar tot el bancal..ja que està fet..Però a l’Ester no li queda llavor, així que no sembrarem més aquest any i com a mínim podem agafar la llavor sense que se’ns creuï amb una altra varietat de pèsol. Haurem de pensar que sembrem als solcs que han quedat buits, potser unes pastanagues..pe`ro s’haurà de cavar més i treure pedres i pedretes.

Hem decidit sembrar aviat pastanagues i ravenets, tot junt a la Feixa del Campanar, al bancal que la Lara va preparar meravellosament. La Iolanda tractarà de portar una malla negra de l’hivernacle. També hem decidit fer planter de julivert, coriandre…i què més?

.. pebrots, albergínies, tomaqueres, més enciams i més espinacs..

Bolets Shiitake

A la fira de la Candelera vam comprar un substrat per fer creixer bolets a casa (www.boletsdesoca.com).

Aquest és el resultat després d’una setmana d’anar regant:

Avui soparem bolets saltejats!!   =)

Flors d’ametllers, i cebes i estirabecs (16-18 de febrer)

El dijous 16 al matí el nen i jo vam anar a trasplantar unes  cebetes. Estaven en un test a sobre la taula a casa i dimecres  a la nit van caure. Vam decidir “trasplantar-les”. Les  hem posat al costat dels alls en el bancal del mig de la Feixa del Campanar. Hi ha unes 30. Les vaig regar més dijous a la tarda i avui dissabte al matí. Alerta: s’hauran de vigilar molt durant una temporada!!!

Per sort sembla que les  gelades han acabat de moment, tot i que la temperatura continua baixant força a les nits. Però  avui dissabte de Carnestoltes sembla que vulgui apropar-se  ja la primavera.

El divendres 17 a la tarda vam estar amb el Miquel. Jo vaig estar preparant la terra per sembrar estirabecs arran  de mur de la Feixa del Campanar. Vaig afegir una galleda de compost de la Lara, una mica de fems compostats de cavall i un parell de galledes de terra del mur que hem de reconstruir. Ha quedat el sòl força més ric a la banda nord que a la sud, veurem on van millor

Vaig sembrar després els estirabecs de destrio de l’Ester a uns 8 cm de distància entre ells i a uns 5 cm de profunditat. Tot i que després les que me van sobrar les vaig intercalar a l’atzar entre les que ja havia sembrat. Les vaig regar ahir i avui de nou al matí.  Avui he trobat molts cargols al costat del mur, haurem de vigilar força allà. També he vist algun entre les faveres. Els he trepitjat tots, a falta d’aprendre alguna recepte.

Si surten  bé els estirabecs haurem de posar unes rees i una malla. Pugen molt alts, i anirà bé el recolzament del mur..

Veig que tindran sol a partir de les 2 del migdia ara i fins que marxi el sol per ponent. Ja es comença a sentir  avui  el sol alt  a l’hortitzó a migdia.

Divendres vaig regar els alls del bancal sud, el tros on la Lara va posar els bulbs, el trosset de veça villosa,  i l’albarcoquer i el nogal.

Els ametllers comencen a  fer flors aquests dies:

Avui dissabte he regat l’adob en verd de moreus i espelta i els alls i les faveres de la feixa del campanar. He cavat al voltant de les faveres. M’he carregat bastant Verònica, però havia algunes plantetes  ja amb les boniques flors violàcees. Esperem que surtin més flors i alimentin a les marietes quan apareguin  després de  la hibernació al sòl en forma de pupa. Tal vegada així ens protegiran les faveres del pugó..Però hem de tenir controlats els cargols..i els llimacs: hauré de fer batudes de matinada aviat

Demà diumenge cal regar la Feixa del Cafè i cavar totes les faveres. A la feixa del campanar el terra estava prou bé i esponjós però veurem que ens trobarem allà. Si cal, després encoixinem (si ens atrevim a assumir el risc dels cargols..)

També voldria demà sembrar pèsols en algun lloc, prou separats dels estirabecs per poder collir grana. Si algú té idea d’on posar-los que ho digui aviat!

Planter

Les primeres bledes ja despunten!

Els apis encara no volen treure el cap…

Aquest sistema per a fer germinadors amb testos sempre regats es pot veure descrit en aquest enllaç.

En busca dels ametllers perduts

Teníem dos ametllers que no respiraven,  ofegats per l’heura, els esbarzers i els aladerns.

Avui he anat al matí i he estat traient l’heura del pobre ametller de  la Feixa Obaga. També he desbrossat tot al voltant seu i he tallat un aladern que no el deixava respirar,  d’un pam d’ample , i que li tapava tot el sol del sud. Una gran branca de l’aladern l’he pogut moure fins el lloc per on pugen els senglars però la resta de l’arbre ho haurem de fer entre tots.  És possible que aquest enorme aladern ben col·locat serveixi per barrar-los el pas. Veurem.

Després he pujat a la Feixa dels ametllers i he  salvat l’ ametller que està en la feixeta de sota. He  desbrossat d’ esbarzers al seu voltant, i he tallat un aladern – més prim que l’altre – i li he tret l’heura arrapada al seu tronc. Ha quedat prou bé. Estarà bé desbrossar aquestes feixes petites perquè potser podem plantar algun arbre allà.

També he continuat desbrossant l’heura del mur allà on ho van deixar la Lara i el Miquel, tot i que caldrà un escala per fer la part de dalt, o intentar-ho fer des de la feixa dels ametllers amb alguna eina llarga o entre dues persones

He vist als dos pitroigs. El nostre amic m’ha seguit tot el temps allà on anava,  Quan a la tarda he portat els sacs de fem de cavall (5 sacs)  de seguida ha vingut a controlar a veure que portava de nou al seu territori, i s’ha assegut com sempre fa, a sobre del munt de fems, com prenent possessió.

Haurem de tallar l’aladern que està a  l’oest de la noguera, arrelat al mateix mur, ja que li fa ombra  del poc solet que tindrà, el sol de ponent. Al sud, quan broti l’ametller, li farà ombra, i a l’est només tindrà una estoneta de sol.

Fruiters de la Candelera

Diumenge vam estar a la fira de la Candelera a Molins. Un matí fred que ens va deixar els peus glaçats. Vam poder parlar amb en Santi i l’Amalú del Vergel de las Adas, i també amb en Ferran de Cal Rosset. Vam estar parlant també amb alguns dels venedors de fruiters, respecte a com plantar-los i les característiques de cada varietat que ens recomanaven.

Vam comprar dos fruiters amb l’arrel nua, una noguera i un albercoquer, i 8 fruiters amb l’arrel protegida, ja sigui amb un pom de terra i una bossa (magraner, pomera, cirerer, llimoner, taronger, pruner), ja sigui amb un test (mandariner).

Ens vam comprar dues eines, una petita aixada, ja que la que ens vam comprar es va trencar per un mal lloc fent difícil la reparació, i un cabàs de goma (pensant en pujar les pedres).

Vam comprar també, entre d’altres coses també un paquet preparat per a fer bolets Shiitakes a casa.

Amb els arbres al cotxe vam anar a l’hort (dinant entre mig) i vam anar a plantar la noguera i l’albercoquer. Mentre fèiem el forat se’ns va posar a nevar. Va ser una experiència irrepetible. El forat el vam fer molt fons per assegurar l’arrelament i per evitar que l’arbre es tombi.

Dijous hem tornat i ens hem trobat la bassa molt buida. Haurà estat el vent? Hem desbrossat l’heura del mur al costat de la noguera. Ens ha sabut molt greu trobar-nos un niu -potser del pitroig que ens fa sempre companyia-. Esperem que trobi un altre racó. També hem collit canyes i trasplantat un aladern -que estava on hem posat la noguera- per a fer de tanca vegetal al voltant de l’hort i així separar el camí de l’hort.  El Miquel ha trinxat amb la destral una part de la poda de la desbrossada; hi ha molta feina a fer si es fa a ma, però mentre faci fred, tenim temps.