Arxivar per Març de 2012

La noguera brota!

Estava preocupada pels dos arbres que vam plantar abans de les gelades. L’albarcoquer no té bona pinta però encara tinc esperança que broti. La noguera no feia res, i avui l’he vist un brot!! El magraner sembla molt sec, l’he tirat molta aigua, veurem que fa. Caldria encoixinar el terra al voltant de tots els arbres. Els he regat a tots a fons aquesta tarda. Després he passat pel viver a veure si trobava una prunera de prunes vermelles, i havia una molt maca bé de preu i l’he comprada. Aquesta nit la deixaré a l’hort i demà la plantaré on havia estat l’altra.

Aquest matí he regat, he cavat una mica enciams i cebetes, i les he encoixinat amb llana, per fer un experiment. També he fet el mateix amb els tulipans, perquè no s’assequi i formi costra dura el terra al seu voltant. Als enciams de la Feixa Obelix els he posat llana a un costat per fer ombra.

Les faveres les he cavat una mica, i he tret part de les herbes que creixen per sobre o entre l’encoixinat, i en el bancal sense encoixinar he tret molt ràpid l’excés d’herbes a la part de sota de les plantes. S’haurà de fer un repàs. Més que res en previsió de molta pluja la setmana vinent.

He continuat posant el fil a l’emparrat pels estirabecs, i se m’ha n’acabat. Caldrà una mica més d’aquest fil blanc. Però ara tenim molt de marge..

Tinc llavor de rave, de bleda, julivert, cilantre, amarant, lli  i es podria provar de sembrar demà directament a terra veure si amb les pluges de la setmana que ve, germinen. Prepararé al matí dos bancals que encara tenim lliures  a la Feixa del Campanar

També tinc uns alls que es podrien posar per tendre.

Ens caldrà buscar cigrons, alguna varietat que ens fes il.lusió sembrar, i sinó qualsevol!!

I transplantar ja les maduixeres..

Una prunera desaparescuda, un insecte colibrí, un emparrat pels estirabecs, i les cintes

Avui he anat a les 3 i he  regat les llavors de pastenagues, quan ja es començava a assecar el sòl. També enciams, ja molt grossos (després d’haver passat tot l’hivern!) i tots els nous, les cebetes, els tulipans, els pèsols.  Quan estava regant els arbres ha vingut l’Edu, i en anar a la Feixa Obaga ens hem trobat una desagradable sorpresa: la prunera no hi era. Ni al seu lloc ni enlloc. A algú li ha agradat i se l’ha endut. O uns nois que ens ha dit l’Oriol que corrien per allà aquell matí l’hauran tret per fer la gràcia.

A canvi el pomer, el cirerer, estan brotant, i el presseguer està amb unes flors precioses! Una meravella, ja deia jo que la terra de la Feixa de “Secà” és fantàstica..

Amb l’Edu ens hem inventat un emparrat pels estirabecs. Hem anat clavant canyes, i posant de travesseres.Una de les travesseres ha quedat molt ben subjecte sobre el ganxo que sortia del mur de pedra seca. Les canyes no han quedat molt fondes, i potser s’hauran de calçar amb més terra per assegurar. Però ha quedat prou bé. Després amb fil hem començat a tirar línies per tal que s’agafin els estirabecs. S’ha de continuar.

Després hem posat cintes de reg a la Feixa Obelix, i quan estàvem començant han vingut la Iolanda i la Lisette i hem posat totes. També en les dues primeres fileres (zona nord, al costat de l’aixeta) hem transplantat remolatxeres i colinap. Al final de la línia dels enciams escarolers  hem transplantat uns enciams tres ulls una mica fets pols, del Pep Salsetes. Els han encoixinat la Lisette i la Iolanda amb una mica de llana que hi havia sobre el bancal del costat.

Els pol.linitzadors s’estaven posant les botes amb les faveres a la Feixa del Cafè. Fins i tot volava un insecte colibrí (bufaforat)!! i varis burinots…

 

Demà regaré les faveres, ja els cal..

Li desitgem al pruner una bona i llarga vida..

Avui dia 30 de març he posat una mica d’herba seca sobre les remolatxeres i el colinap perquè no pateixinamb la calor de la tarda, he regat cebetes, enciams, estirabecs, pèsols, remolatexeres i colinaps i totes les faveres. Un dia d’aquests caldrà regar tots els alls.

Les  maduixeres estan en flor, s’hauran de vigilar per si tenim producció aviat

Avui ja havia un estirabec que s’havia agafat a l’emparrat!

Un saltamartí menjant faveres

Avui la Iolanda i jo he acabat de posar les aixetes (més val manya que força) i hem començat a posar cintes..bé només ens ha donat temps a posar una.

Al matí jo havia anat amb el nen i havia regat: pastanagues sense germinar, estirabecs, pèsols, tulipans, cebetes, i enciams – tots-. He posat fenàs i altra herba seca a sobre dels enciams escarolets petits per protegir-los de la insolació, i he tallat les fulles tocades dels enciams més grossos que van trasplantar el Miquel i la Lara.

També he salvat de les herbes les famoses cebetes, que van fent, i he tret molta morella roquera del mur dels estirabecs.

He començat a tantejar com fer l’emparrat per enfilar els estirabecs, i segurament serà enfonsar i recolzar unes tres o quatre canyes, posar alguna canya travessera, aprofitant algun ganxo que hi ha al mur, i lligar cordill de baix a dalt. En necessitarem molt, s’haurà de comprar. El dubte era si fer això o comprar una malla de plàstic i lligar-la a les canyes. Ja corre presse perquè els estirabecs es volen agafar a alguna cosa, han crescut molt des de les pluges. També corre pressa posar un entramat per les 5 mates de pèsols heroiques que han passat tot l’hivern, tot i ser transplantades tan tard, i patir neus i gelades, i oblit nostre de regar-les que semblava que s’assecaven per sempre més. Però ara estan fantàstiques.

També he tallat les faveres orfes, les que van brotar “espontànies”, suposem de llavor que va caure l’any passat. Com no sabem de quina varietat son, he preferit que no es barregin amb les que ja tenim controlades. Deixem les arrels i els nòduls de Rhizobium (que es veien molt bé) al terra per alimentar enciams, alls i el que hagi de venir després. De tota manera hi havia masses coses en aquest bancal. Les plantes tallades les he deixat d’encoixinat al voltant dels enciams.

Amb la Iolanda hem pensat treure les herbes que fan de coberta a les cols, perquè hi ha molta d’aquesta floreta blanca que la Iolanda diu és invasiva. Podem intentar deixar altres herbes i tallar aquesta (i potser incorporar-la quan estigui seca, ja que encara està en flor i no ha fet llavor). Haurem de fer un repàs per tota la Feixa del Campanar, i anar-la traient, deixant veròniques i d’altres.

També he posat llana en els bancals al costat dels enciams escarolers, perquè la terra allà quan vam llaurar amb el motocultor estava molt dura i seca, i no li anirà malament  més matèria orgànica (tot i que sigui més alta en nitrogen que en carboni).

He pensat que en la part sud del mur de la feixa obelix podem recolzar canyes per tomaqueres, i fer sortir una cinta del tub principal. Caldrà treballar la terra i adobar-la arran de mur.

Amb la Iolanda hem vist que les faveres de la feixa del campanar tenien mossegadetes, en algunes fulles, i hem estat buscant. Finalment hem trobat un petit saltamartí que hem considerat podia ser responsable, i l’hem agafat i l’hem llançat a  la feixa d’Obelix..veurem que farà per allà…Clar que eren petites mossegadetes però si anava creixent i s’anava animat… Haurem d’anar veient si tenim més éssers interessats en les faveres, la qual cosa no és gens estranya perquè estan precioses.

Alguna feines més:

Cal mesurar quants metres de tub de 32  cal per arribar fins a la feixa de” secà”, on està el presseguer.

Per cert que ens cal algun viatge més a buscar canyes i a buscar compost a la hípica, i hem d’anar a buscar les dues compostadores que ens regalen.

Seguim…

Granotes

Avui tocava acabar d’instal·lar el reg. De fet només havíem de foradar el tub de reg principal per a posar-hi les aixetes que connecten amb el tub de reg de gota a gota. El dia abans vam tenir problemes i no ho vam poder acabar. Ens hi hem posat i ha estat força més fàcil que el dia abans. Segurament el fet de treballar mig a les fosques no ajuda. També ha ajudat que hem treballat amb un guant de cuir que evitava que la pell de la ma es fes malbé quan intentàvem encaixar l’aixeta al tub, pel forat fet amb el trepant.

El que ens ha passat és que s’han acabat les aixetes. Ens n’han faltat unes 16. Estava planificat que no en faltarien més de 10; i tot calculat amb un forat cada 70 cm. Demà en comprarem més.

Hem estat mesurant per a veure quines mides ha de tenir la tanca d’accés a l’hort. Comença a ser urgent perquè des que s’ha desbrossat el camí lateral ara es pot entrar a l’hort sense obrir cap porta. Ens ha passat pel cap una opció diferent a la que teníem inicialment. La idea inicial era allargar la tanca actual, tot substituint la porta actual per una de la mida de la tanca i afegint una altra porta a l’alçada del camí lateral. L’altra proposta consisteix en fet la tanca just al costat del camí i posar una única porta. És una proposta que té l’inconvenient que posem una tanca just al costat del camí i això “embruta” el paisatge. A nivell de pressupost cal mirar si és molt més barat la tanca que les portes; passem de dues portes i uns 4 metres de tanca i dues portes, a 13 metres de tanca i una porta. Cal decidir-se!

A més a més hem fet una micarrona de mur. Hem estat una bona estona separant la terra de la pila que hi ha a la feixa de les aromàtiques de les seves pedres. Cada cosa té la seva utilitat i si estan separades millor. Ho hem fet amb una caixa de fruita de plàstic tot i que per a les pedres més grans ho hem fet directament a ma.

Entre les pedres hi havia una mica de brossa que hem dut a un contenidor del poble. I és que la pila de terra ens han dit que prové de quan es va netejar la bassa de dalt i és normal que s’acabi acumulant de tot.

Mentre fèiem això l’Oriol ha estat desbrossant el camí per on han de passar la Mariona i la Marta. Ens ha trinxat el que ha tallat amb la seva desbrossadora.

Vam dur un planter d’enciams que havien sobrat d’un hort d’unes amigues i els hem plantat a una renglera al costat de les patates. La renglerea de les patates s’havia torçat una mica i hem aprofitat per mig adreçar les rengleres. Però encara no s’ha aconseguit la línia recta. Hem tingut enciams per gairebé tota la renglera, tot i que els 20 darrers estaven tots ells en dos poms de terra del germinador; els hem separat i els hem plantat amb arrel nua (quasi no han patit perquè els hem plantat de seguida). Potser no rendeixen tant com els primers enciams de la renglera. Els hem regat amb regadora que hem omplert acostant el tub de la feixa del campanar fins al peu de renglera.

Hem collit també uns quants espàrrecs que hem menjat saltejats per la paella, quan no feia ni 2 hores que els havíem caçat. Molt tendres!

I la nota de color ha estat veure granotes a la bassa de baix. Genial, així no caldrà patir per mosquits. I també caldrà aturar els plans de traslladar alguna carpa des de la bassa de dalt.

Instal·lant el reg, 1a part

Hem quedat tard a l’hort amb un objectiu clar: posar al seu lloc definitiu el tub principal del reg (per a la feixa Obelix), i posar les aixetes dels tubs de reg gota a gota a aquest tub principal.

El primer que hem fet és posar un tub de desembussar canonades pel canal que passa per sota el camí d’entrada -el canal que comunica la bassa amb el distribuïdor del reg (a manta) a la feixa Obelix-. Ha costat una mica però s’ha pogut fer -el canal no és del tot homogeni i el tub s’encallava a cada punt-. Tot seguit hem lligat un cordill a un extrem del tub de desembussar -en realitat ha estat una cinta que vam comprar per a lligar els tomàquets i el que calgui-.  Aleshores hem tret el tub de desembussar i així hem fet que la cinta passi per sota del canal. El següent pas ha estat lligar un extrem de la cinta al tub de reg -el tub principal; hem lligat l’extrem de la cinta de la part de la feixa Obelix, la part de baix, ja que ja teníem estès el tub per la feixa (des que vam fer la proba de reg)-. El primer intent ha estat lligant la cinta a mig metre de l’extrem del tub, però aquest s’encallava i no avançava. Havia lligat la cinta a aquesta posició per por que no llisqués. El segon intent ha estat lligant la cinta gairebé a l’extrem del tub i ha estat més fàcil; no obstant hem hagut de fer estira i arronsa unes quantes vegades per a poder desbloquejar el tub -tot a cegues-. El fet que ho hem pogut fer relativament fàcil fa pensar que no hi ha cap colze problemàtic en aquest recorregut que no veiem.

Continua llegint ‘Instal·lant el reg, 1a part’

Esparregaire despistat

Avui he estat sol a l’hort. Bé, no del tot sol, ja que quan feia poc que havia arribat a l’hort m’he trobat amb una persona que estava caçant espàrrecs, a la feixa solana. Si una persona que caça bolets és un boletaire, una que ho fa amb els espàrrecs s’hauria de dir esparregaire. No?

Ha estat una situació un xic incòmoda. No sabia com dir-li amb bones maneres que aquell tros ja no estava abandonat i que per tant em semblava més aviat incorrecte que estigués per allà.

I de la feina feta avui: Amb la calma he anat posant més pedres al mur. Estic content de tenir temps per a pensar-me com posar una pedra i de posar les pedres de drenatge amb cura -no només fan drenatge, sinó que a més a més acaben d’ajustar les pedres que es veuen-. He posat una mica de terra de la pila de la feixa de les aromàtiques al forat. Era un mal dia perquè amb la terra molla tot costava una mica.

He trinxat també una mica de branques de la desbrossada. La pila va baixant.

També he fet una observació de les trampes de llimacs i cargols i m’he trobat un llimac. Genial que la trampa funcioni! cal continuar buscant.

L’altre dia es van plantar unes flors al costat dels estirabecs. Estan molt maques.

Finalment, a tres quarts de set he començat a omplir la bassa que amb mitja hora s’ha omplert del tot.

Començant a muntar el reg

Avui diumenge 18  hem anat a l’hort i hem prioritzat deixar col·locat el tub principal del reg. Estava una mica super-entortolligat però hem pogut relaxar-lo desplaçant el gir cap a algun dels extrems del tub. Quan l’hem desplegat l’hem lligat a un pes per a enfonsar l’extrem, i l’hem omplert d’aigua amb una regadora. Ha costat i ens hem cansat de seguida de posar aigua. No sé si havíem d’esperar o què però he anat a l’extrem i he aspirat una mica i se sentia soroll d’aigua. Al cap de poc ha començat a sortir i al cap de poc ja no sortia aire. El tub doncs està ok i ara cal mirar com ho fem per a que no estigui al mig: he proposat de fer-lo passar per sota del camí aprofitant el pas de l’aigua cap a la bassa de sota. No crec que el tub embussi aquest pas i d’aquesta manera quedaria molt bé. Hem intentat fer-lo passar però hi havia un colze. Ho provarem un altre dia amb una eina especial.

També hem regat tot, hem plantat unes Aloe vera i hem collit espàrrecs.

Ara sóc jo, la Verònica, recordant que dijous la Iolanda i jo vam sembrar pastenagues, barrejades amb algunes llavors de raves. Els raves son del Quico Barranco, i les pastanagues eren d’una varietat comercial, ja que no en disposàvem de res més. Vam tapar tot el bancal amb una malla negra. Un dia abans havia cavat els alls dels bancalsdel  nord, queden els del sud. I quedaria cavar i treure una mica l’excés de Verònica a les faveres, tal vegada..no sé.

També anotar que els pèsols estan tots fora i creixent, i els estirabecs també. Aquests últims varen començar a germinar fa una setmaneta, i els he estat regant cada dia des que els vam sembrar. Està clar que necessitaven per germinar que passés aquell fred de les nits, no se sentien segurs. Ara serà qüestió de muntar les estructures perquè se’enfilin uns i altres. Pels pèsols anirà bé la xarxa metàl.lica que tenim al cobert de dalt, i pels estirabecs uns cordills lligats a canyes de banda a banda formant un entramat dens.

Patates i pedres

Avui hem plantat les patates. Hem omplert 6 rengleres de la feixa Obelix. Estan a partir de les carxoferes. les rengleres 3 i 4 estan pensades per a posar palla per sobre, les altres per a calçar-les amb terra. La diferència és que estan més juntes.

Ha vingut l’Edu de Castellar i ens ha ajudat a pujar unes quantes pedres per a posar-les al mur que encara està per acabar-se. Hem posat unes poques pedres i hem millorat les que estaven a la darrera filera (algunes es movien).

Hem regat tot una mica i hem collit espàrrecs. Molt bons en truita!

La mala pata del dia ha estat un tall que ens hem fet al dit xic. Esperem que no s’infecti. Ha estat tallant les patates. La navalla està massa esmolada.

Hem llaurat el 8 de març

Avui ha vingut Dani amb el seu motocultor i hem llaurat una bona part  de la feixa Obelix. Hem fet dues passades i després hem afegit fems. El tros on va augmentant la panxa l’hem deixat sense fems per posar les mongetes, i coses que no els calgui tant. En tot cas si trobem fems ben compostats els podem afegir en superfície en els proers dies i passar el rasclet.


S’ha regat els pèsols (el diumenge va sortir el primer pel cosat sud, com sempre, i ara ja hi ha uns quants. En canvi els estirabecs no surten)  i les cebetes.

S’haurien de regar demà les faveres, i tots els arbres, i cavar els alls. Ho procuraré fer de matinada

Hem quedat per diumenge a la 13 per acabar el mur i començar a preparar bancals i reg. . D 13 a 17 hores.  El dimarts que ve al matí hem quedat per anar a fer feina  a l’hort del Dani a Santa Eulàlia.

S’ha d’anar a buscar fems i mullar i llaurar el tros que hem deixat per fer, o que el Miquel porti el motocultor un altre dia i acabem. Hem de revisar el disseny que vam fer de l’hort

Al Dani li he demanat 7 o 8 kg de patates per sembrar, millor d’un parell de varietats diferents

De planter, la Lara començarà amb el rosa ple i el pebrot banya, i jo faré algun altre tomàquet, albergínia i pebrot 4 morros.  Els enciamets  morella i escarxofet van fent, i els meus espinacs s’hauran de trasplantar ràpid  (son d’hivern i per tant espigaran aviat!)