Arxivar per 23/03/2012

Esparregaire despistat

Avui he estat sol a l’hort. Bé, no del tot sol, ja que quan feia poc que havia arribat a l’hort m’he trobat amb una persona que estava caçant espàrrecs, a la feixa solana. Si una persona que caça bolets és un boletaire, una que ho fa amb els espàrrecs s’hauria de dir esparregaire. No?

Ha estat una situació un xic incòmoda. No sabia com dir-li amb bones maneres que aquell tros ja no estava abandonat i que per tant em semblava més aviat incorrecte que estigués per allà.

I de la feina feta avui: Amb la calma he anat posant més pedres al mur. Estic content de tenir temps per a pensar-me com posar una pedra i de posar les pedres de drenatge amb cura -no només fan drenatge, sinó que a més a més acaben d’ajustar les pedres que es veuen-. He posat una mica de terra de la pila de la feixa de les aromàtiques al forat. Era un mal dia perquè amb la terra molla tot costava una mica.

He trinxat també una mica de branques de la desbrossada. La pila va baixant.

També he fet una observació de les trampes de llimacs i cargols i m’he trobat un llimac. Genial que la trampa funcioni! cal continuar buscant.

L’altre dia es van plantar unes flors al costat dels estirabecs. Estan molt maques.

Finalment, a tres quarts de set he començat a omplir la bassa que amb mitja hora s’ha omplert del tot.

Anuncis