Arxivar per 27/03/2012

Un saltamartí menjant faveres

Avui la Iolanda i jo he acabat de posar les aixetes (més val manya que força) i hem començat a posar cintes..bé només ens ha donat temps a posar una.

Al matí jo havia anat amb el nen i havia regat: pastanagues sense germinar, estirabecs, pèsols, tulipans, cebetes, i enciams – tots-. He posat fenàs i altra herba seca a sobre dels enciams escarolets petits per protegir-los de la insolació, i he tallat les fulles tocades dels enciams més grossos que van trasplantar el Miquel i la Lara.

També he salvat de les herbes les famoses cebetes, que van fent, i he tret molta morella roquera del mur dels estirabecs.

He començat a tantejar com fer l’emparrat per enfilar els estirabecs, i segurament serà enfonsar i recolzar unes tres o quatre canyes, posar alguna canya travessera, aprofitant algun ganxo que hi ha al mur, i lligar cordill de baix a dalt. En necessitarem molt, s’haurà de comprar. El dubte era si fer això o comprar una malla de plàstic i lligar-la a les canyes. Ja corre presse perquè els estirabecs es volen agafar a alguna cosa, han crescut molt des de les pluges. També corre pressa posar un entramat per les 5 mates de pèsols heroiques que han passat tot l’hivern, tot i ser transplantades tan tard, i patir neus i gelades, i oblit nostre de regar-les que semblava que s’assecaven per sempre més. Però ara estan fantàstiques.

També he tallat les faveres orfes, les que van brotar “espontànies”, suposem de llavor que va caure l’any passat. Com no sabem de quina varietat son, he preferit que no es barregin amb les que ja tenim controlades. Deixem les arrels i els nòduls de Rhizobium (que es veien molt bé) al terra per alimentar enciams, alls i el que hagi de venir després. De tota manera hi havia masses coses en aquest bancal. Les plantes tallades les he deixat d’encoixinat al voltant dels enciams.

Amb la Iolanda hem pensat treure les herbes que fan de coberta a les cols, perquè hi ha molta d’aquesta floreta blanca que la Iolanda diu és invasiva. Podem intentar deixar altres herbes i tallar aquesta (i potser incorporar-la quan estigui seca, ja que encara està en flor i no ha fet llavor). Haurem de fer un repàs per tota la Feixa del Campanar, i anar-la traient, deixant veròniques i d’altres.

També he posat llana en els bancals al costat dels enciams escarolers, perquè la terra allà quan vam llaurar amb el motocultor estava molt dura i seca, i no li anirà malament  més matèria orgànica (tot i que sigui més alta en nitrogen que en carboni).

He pensat que en la part sud del mur de la feixa obelix podem recolzar canyes per tomaqueres, i fer sortir una cinta del tub principal. Caldrà treballar la terra i adobar-la arran de mur.

Amb la Iolanda hem vist que les faveres de la feixa del campanar tenien mossegadetes, en algunes fulles, i hem estat buscant. Finalment hem trobat un petit saltamartí que hem considerat podia ser responsable, i l’hem agafat i l’hem llançat a  la feixa d’Obelix..veurem que farà per allà…Clar que eren petites mossegadetes però si anava creixent i s’anava animat… Haurem d’anar veient si tenim més éssers interessats en les faveres, la qual cosa no és gens estranya perquè estan precioses.

Alguna feines més:

Cal mesurar quants metres de tub de 32  cal per arribar fins a la feixa de” secà”, on està el presseguer.

Per cert que ens cal algun viatge més a buscar canyes i a buscar compost a la hípica, i hem d’anar a buscar les dues compostadores que ens regalen.

Seguim…

Anuncis