Canyes del torrent de Canyelles

Hem passat aquesta tarda de Dissabte per l’hort. Com que estava tot molt moll no es podia fer gaire cosa. Així que hem anat a buscar canyes perquè ja tocava (més tard i les canyes tindran totes brots verds que molestaran i a més no s’assecaran a temps per a poder-se fer servir).

Hem anat pel camí de baix i una tanca impedia l’accés a les canyes més properes. Un senyor de l’hort proper, que més tard ens ha dit que es diu Pedro, ens ha proposat anar més lluny; però ens ha avisat que no estava net. Quan hem arribat he descobert que es referia que era un bosc de ribera amb poques canyes entre els esbarzers. Hem tallat força canyes i les hem dut amb força esforç. He pensat que el proper cop haurem d’anar amb una corda i així lligar les canyes i així es mouran més fàcilment.

Les hem posat repenjades a la paret de la feixa dels ametllers tot just després de la rampa. Hem baixat també les que ja teníem que estaven al costat de la bassa perquè feien una mica de nosa al passar per la feixa del campanar. Les canyes, les hem lligat amb filferro per a que no caiguin, i també hem clavat un parell de ferros d’encofrar (que ja estaven a l’hort, justament per a fer les funcions de canyes) per a que no caiguin totes juntes.

També hem fet alguna foto per l’hort. Quan hem fotografiat el presseguer hem conegut a un veí. En Fidel. Molt simpàtic, i hem compartit impressions sobre el plaer d’estar en aquell espai tant maco i ple de natura. Ens ha parlat a més a més de l’elevada qualitat del torrent de Canyelles -una mica de nitrats però pràcticament no té res, fins i tot és potable-.

Just abans de parlar amb en Fidel havíem trobat un excrement sospitós, que feia olor a excrement de cavall i ens ha confirmat que probablement és de porc senglar.

També ens ha explicat que han entrat a robar les eines de la caseta de un altre veí.

I poca cosa més hem fet: uns pocs esbarzers arrencats; hem netejat d’herbes els enciams de la feixa del campanar; hem mirat que no hi haguessin llimacs -hem trobat 4 petits cargols que hem llençat ben lluny (també un parell de llimacs a l’extrem sud de la feixa Obelix amb el paper que embolica l’aixeta)-; hem saludat a l’Oriol que estava omplint la bassa de les veïnes per a veure si aquesta perdia (li he explicat això de les trampes dels llimacs); hem collit espàrrecs (que cuinarem saltejats demà); hem collit unes quantes fulles de bleda silvestre (de la feixa dels ametllers); hem mirat com podríem millorar la seguretat de la caseta (sense massa idees), i finalment hem mirat com refer el primer mur de pedra seca (feixa de les aromàtiques).

Anuncis

0 Responses to “Canyes del torrent de Canyelles”



  1. Feu un comentari

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s





%d bloggers like this: