Arxivar per 14/05/2012

dilluns de maig, les herbes arreu…

Herbes, herbes, hem d’espavilar

He anat avui unes quantes hores, al matí una estoneta i a la tarda. He obert el reg per omplir la bassa però només vint minuts ja que m’he despistat. He regat, (no les patateres, no els arbres…) i he trasplantat tomaqueres mala cara, rosa ple i bombeta. S’ha de posar flors entre els blocs, ja hi posaré demà de les coses que li vam comprar al Pàmies ahir.

He tret herbes dels estirabecs, feia molts dies que això estava pendent i de fet tenen algun signe de fongs: entre la caloreta del mur i  amb tanta herba i tant d’estirabec no passava l’aire, es podia predir. Veurem que passa..segurament m’he carregat algun estirabec per sota ja que ho he fet ràpid, i potser els veurem assecar-se, sniff… una mica sobrepassada…

També amb l’aixada de fulla estreta he estat traient herbes de varies rengleres, i quan he anat a regar aquest matí he tret una mica d’herba del panís, que ha germinat molta llavor i estan creixent molt bé, quasi tan bé com el panís transgènic aquest cap de setmana a l’entorn de Balaguer…

Les faves de  la Feixa del Cafè diria jo que no s’han regat, i avui no he tingut temps, demà amb urgència…

Sabent que tenim un escurçó d’un metre de llarg per l’hort doncs no m’entra el pànic però si cert respecte, deu ni do la xarxa tròfica en dansa…

Anuncis

Cap de setmana en solitari

Aquest cap de setmana 3 dels 4 del grup estaven en un curs de boscos comestibles i m’he quedat jo sol de guàrdia per a regar. De fet dissabte va ploure una mica (uns 2 o 3 milímetres) i per tant al final no va ser tant urgent regar.

El divendres vaig regar, collir faves i vaig “plantar” un nenúfar a la bassa de baix: la soca la vaig lligar a una pedra amb un filferro i aquest el vaig lligar a una barra que creua la bassa. Les granotes agrairan aquest regal. El veí de sobre a nosaltres em va oferir una mica d’aigua ja que a ell li sobrava i vaig poder omplir més de mitja hora de reg. Com que ara hi ha molt de cabal es nota.

El dissabte pel matí vaig anar a l’hort amb la Laia i en David. Els va agradar molt el nostre hort i ja em van dir que repetirien la visita de tant en tant. Vam plantar unes altres tomàqueres de penjar al costat de les que ja ens havia passat la mateixa Laia. També vam posar una mica de pedres al mur: els vaig fer el meu curs accelerat de mur de pedra seca. Vam tenir temps de collir espàrrecs, un enciam (que s’estava espigant) i de treure unes poques herbes de les patates.

Vam trobar-nos amb una sorpresa. Que ningú s’espanti ni entri en pànic, però ens vam trobar una serp; en David la va identificar com un escurçó, de dimensions importants. A mi em va semblar que feia més d’un metre de llarg. La vam trobar a l’extrem de la feixa Obelix arran de mur de la feixa dels ametllers; li vam perdre la vista quan va baixar a aquesta altra feixa. Nosaltres no vam perdre la calma i vam continuar la visita, fins i tot passant per on s’havia amagat. Segurament viu entre les pedres dels murs de les feixes. Tot i que espanta tenir aquest bitxo a l’hort, penso que hem de considerar una sort el fet de tenir-lo perquè es menjarà els ratolins que ens podrien fer nosa i segurament també deu menjar llimacs (al lloc on la vam trobar hi ha una bona colònia de llimacs).

Al final de la visita en David va treure’s el seu calor amb una remullada a la bassa de dalt (la que té l’aigua més neta).

Diumenge vaig decidir estar-m’hi tot el dia. Vaig dedicar-me sobretot a tapar el forat del mur que estem restaurant. Ja quasi està enllestit! També vaig omplir la bassa (durant les dues hores que tenim el diumenge). Em va sobrar una mica d’aigua que va anar a parar a l’altra bassa -que com que estava quasi plena va sobreeixir una mica. Vaig provar la mànega que vaig dur i no només no perd sinó que l’aixeta que tenia funciona. Així que ja tenim una aixeta a la feixa Solana!

Vaig continuar dallant l’herba de la feixa dels Ametllers. Una mica de l’herba la vaig recollir directament i la vaig deixar secant a uns bancals que vam llaurar feia una setmana i que encara no havíem omplert amb res.

Una anècdota va ser que em vaig trobar una marieta mig ofegant-se a la bassa de dalt. La vaig rescatar i es va quedar la mar de gust al meu dit. Vaig decidir dur-la a un lloc on el dia anterior havia vist una mica de pugó (a l’extrem de la feixa Cafè) i quan vaig arribar a la planta (fava) em vaig trobar amb un Sírfid que suposo que havia colonitzat el territori.

Una altra anècdota va ser que mentre berenava, a l’ombra del mur de la feixa Obelix al costat de la feixa de les Aromàtiques, un ocellet va passar per davant meu per a tantejar l’aterratge entre unes herbes rupícoles del mur que separa la feixa Cafè de la feixa de les Aromàtiques. Quan em va veure va fer un crit i es va amagar més enllà; però al cap de poca estona va tornar. Vaig trobar impressionant la seva capacitat de mantenir-se aturat al vol al costat de les flors que estava tantejant.

Vaig collir més faves i les vaig cuinar quan vaig arribar a casa. Les vaig bullir amb un sofregidet de ceba (del balcó) i una mica d’aigua. Les vaig deixar uns 45 minuts, i els 15 darrers minuts vaig afegir unes fulles de menta. Vaig envasar les faves en pots de vidre i les vaig esterilitzar bullint els pots tapats durant 20 minuts. Finalment vaig treure els pots de l’aigua i els vaig deixar cap per avall fins que es van refredar una mica i s’havia consolidat el buit. Ja us diré si es conserven bé i no es perd el sabor. Ahir per sopar estaven bones!