Arxivar per Agost de 2012

Ruixat per acabar l’agost

Aquest dijous he estat a l’hort. Sobretot per omplir la bassa -de 19 a 20-. No s’ha omplert del tot -baixava poca aigua-.

Ha estat plovent quasi tota l’estona tot i que la major part del temps eren només 4 gotes. Al meteocat diu que ha caigut entre 20 i 30 litres per metre quadrat -durant tot el dia (migdia i tarda)-.

Les patateres estan sortint força bé. Els està costant més les que es troben al costat nord de cada bancal.

He decidit treure fulles malaltes de les plantes de carbassó. Malates d’oidi tot i que hi ha a més a més alguna altra malura. He cercat possibles malalties i la més probable és el virus del mosaic del cogombre. És un virus força xungo perquè afecta a més a més del cogombre al carbassó, al meló i també a les tomaqueres i pebroteres. La transmissió sembla que és via pugons, i per tant la prevenció és molta flor. He llegit també que les llavors de l’herbeta Stellaria media (morrons o en castellà “pamplinas”) pot ser un reservori d’aquest virus; caldrà evitar aquesta herba per la zona afectada.

 

Anuncis

encanyant mongeteres i altre tractament de Bt

Ahir vaig estar matí, vespre  i nit

Al matí vaig treure herbes, regar una miqueta el planter i encanyar les mongeteres del genoll de crist, tan estables com vaig poder amb aquestes canyes tan finetes  i lleugeres. Esperem que resisteixein les tempestes de finals d’estiu.

Aquests dies vaig  collir tomàquets de penjar del malacara i els vaig ensofrar. També vaig collir tomàquets per fer sofregit de conserves.

Ahir a  la nit vaig fer un tractament amb bt de les tomaqueres de castellar. Estaven molt afectades de heliothis i és una pena perquè aquesta varietat és increïble de dolça i bona. Sempre hauríem de plantar tomqueres amb flors, caputxines, boixacs, cosmos etc..perquè hi resideixi la fauna útil que es pugui menjar ous de la heliothis.

Com havia de ploure avui, i està plovent molt, he regat poc aquests últims dies, especialment totes les tomaqueres. Ara fan una mica de por que no es facin malbé les cebes amb la pluja, tan maques que estaven  però com se suposa que demà deixarà de ploure, i feia molt que no les regàvem, esperem que no els  passi res. Ara serà  qüestió de deixar.les al sòl el temps suficient perquè s’aasequin bé i se’ns puguin conservar.

A l vespre havia tirat aigua a una part del ex bancal de les pastanagues, perquè s’escolés i poder treballar el terra millor. A la nit vaig tirar fems i passat la fanga, Volia sembrar espinacs a voleo abans de les pluges però no vaig trobar a la llum de la lluna  les llavors de l’espinac gegant d’hivern que tenia. Ja les buscaré i les tiraré per sobre en quant sigui segur passar un rasclet sobre el terra moll.

 

només un!

La tarda del dimarts he anat a l’hort. He regat els pebrots de la feixa café, les patates -a fons, amb molta aigua pensant en no tornar a regar en una setmana-, la farigola al costat del cirerer, el Phormium de la feixa solana -que sembla que s’està morint!?-, el presseguer i les tomaqueres de la feixa del campanar.

La feixa Obelix tenia el goter obert -des de quan?-. L’he tancat cap a les 18. No he regat tomaqueres, però caldrà fer-ho aviat.

He dut dues fulles de Phormium i he lligat algunes tomaqueres -no he pogut acabar, m’ha faltat més de mitja filera (la darrera de la feixa Obelix) i les de la feixa dels ametllers. He vist moltes tomaqueres malaltes, he decidit tallar quan he vist que el bitxo estava afectant a l’extrem apical de la tomaquera.

També s’ha desherbat a les mongetes del ganxet -les herbes estaven creixent amb un vigor excel·lent.

De collita: dos melons de la feixa Obelix, un d’ells groc-groc, 3 cogombres petits -ai!-, uns quants pebrots, molts carbassons -molts d’ells amb algunes taques que semblen com virus- i tomàquets.

He trobat a les patateres un escarabat de la patata. Només un, però caldrà estar alerta. Li he preguntat si sabia nedar i si li agradaria alimentar a unes gambúsies. No tinc clara la resposta.

 

Mati a l’hort

Avui he arribat cap a les 11h. He trobat l’hort molt bé, hi havia humitat pràcticament a tot arreu, fins i tot al planter i a les pastanagues.

He desherbat les pastanagues i he vist que ja comencen a sortir. He retirat la malla i no la he tornat a posar per no dificultar els petits brots.

He regat els pebrots de la feixa cafè, he obert el reg d’Obèlix només una hora i mitja però potser no hagués calgut perquè encara que el dissabte no es va regar, encara hi havia humitat. Potser ens hauríem de plantejar-nos no regar Obèlix el dilluns si encara hi ha humitat. Potser només les cols de planter, bé s’haurà de mirar.

He regat tot excepte el presseguer, el bambú i la lufa.

He arrencat dos mates de tomaquera, una de Petit Cotelée que estava malalta i una de Rosa Ple que estava completament seca tot i que el terra estava mullat.

La bassa de baix està molt buida i m’ha costat bastant regar els tomàquets de la Lute. Aix m´he oblidat agafar-ne per tastar-los…

El taronger estava molt pansit i li he tirat 2 regadores, quan he marxat s’havia recuperat bastant. La prunera també tendeix a pansir-se, la resta d’arbres aguanten molt bé.

He contat 12 carbasses cacahuet en total!

Al voltant de les carbasseres hi havia insectes colibrí, he intentat fer-lis una foto amb molta dificultat:

Les cols que vaig plantar dijous (21 unitats) han fet una crescuda important, sembla que s’han adaptat molt bé al trasplantament. Els bròquils del Dani no estan tan bé…espero que es recuperin.

He collit tomàquets per fer llavor, el bombeta vermella i el rosa d’albessa crec que és.

He fet fotos dels diferents pebrots de la Lute:

llavors

A partir d’ara quan collim tomàquets fem una caixeta o bosseta a part de selecció: aquells més macos, de les plantes més sanes i vigoroses, i que ja estan prou madurs En la mateixa bosseta només de la mateixa varietat. Intentem escollir  de dos o tres de plantes diferents. D’aquests guardem les llavors. Marqueu el got on les deixeu fermentar amb el nom de la varietat i també la reixeta o plat on les deixeu assecar (a l’ombra en un lloc ventilat).

Les llavors de síndria les hem de guardar totes  a partir d’ara. Jo les de la síndria que ens vam menjar vaig guardar les que estaven completamnet negres, i no em refio gaire perquè encara que la síndria estava boníssima, probablement estava encara una mica verda.  Per saber si una síndria està, Suzanne Asworth en Seed to Seed diu: “probably the most reliable sign of rippening occurs whn the small tendril directly opposite the fruit’s peduncle (stem attachment) changes from green to brown and becomes dry”.

En els cas dels melons les llavors també estan madures quan el meló està per manjar. Els fruits que han sobremadurat tenen segons el Seed to Seed del 2 al 10% més de llavors madures, però no val la pena perquè ja no son bons per menjar . Per les llvors de meló poseu-les en aigua de manera que  les buides, i les fibres enganxades  surin.  Després de colar-les assequeu-les amb un pany i deixeu-les en un platet o colador a l’ombra fins que estiguin ben seques.

Els pebrots escollirem algunes plantes i alguns pebrots de les varietats que volguem per llavor, per deixar-los  madurar del tot.

L’alfàbrega, mirem un parell de plantes que estiguin properes i deixem-les per llavor.

Mosca blanca

Ahir vaig aplicar sabó potàssic a la mongeta del cuc que està infestada de mosca blanca i que també s’ha estès a la resta de mongeteres. Encara que sembla que avui s’ha reduït la plaga -segurament degut a la disminució del reg-, dijous aplicarem una altre vegada el sabó potàssic, però aquesta vegada amb la motxilla.

M’han explicat que el color groc espanta la mosca blanca. Hi ha qui posa mitja ampolla de llegiu o un espantaocells amb una samarreta de color groc a prop de les mongetes.

Avui he descobert que el calendari biodinàmic que estava fent servir per fer programar el planter era per la latitud d’Argentina… Per això no veia unes plantes massa vigoroses. He trobat un altre calendari, aquest si per la nostra latitud i ara començaré a fer-ho be.

Un guecònid a la caseta

Hui he anat a regar. Sobretot per omplir la bassa de 19 a 20. La bassa torna a estar plena després de 5 hores nocturnes, però tot i que va vessar no va arribar ni una gota a la bassa de baix. Tot i així hi ha marge, tenim la bassa de baix encara amb molta aigua i la setmana que ve potser la podem omplir -amb un parell d’hores vessant potser ja s’omple-.

He aprofitat per regar les patateres. He regat també bledes, pastanagues -les velles i les que ara germinen-, enciams i escaroles germinant, de la feixa del campanar, també la feixa Cafè, el goter d’Obelix estava obert i l’he deixat dues hores més i he obert altres aixetes que m’ha semblat que necessitaven. I finalment també he regat les carbasses de la feixa Solana; res més d’allà baix per falta de temps.

He tret una mica d’adventícies de manera selectiva: avui sobretot cendroses per por que en 6 dies comencin a fer flor.

Caldrà que es vigili que la Lufa no envaeixi als veïns.

A la caseta, a banda de la granoteta verda, hi havia un dragó força gros. Els dragons són de la família dels guecònids; fa uns anys em van dir el nom comú en alemany: gecko (que sona en català com gueco).

Collita: 4 carbassons de mida petita, 1 cogombre -n’hi ha un altre que fa molt bona pinta i que he decidit deixar-lo per collir el dimarts-, uns quants xerris petits i uns pocs tomàquets més.

Un rapinyaire

Aquest diumenge he fet una jornada llarga a l’hort. He dinat amb companyia i més tard hem estat els tres.

Cap a les 11 he regat tot. La feixa Obelix ha estat dues hores, i els panissos han estat 4. Hem decidit que estem regant massa els panissos així que a partir d’ara menys.

He lligat les tomaqueres. Totes menys les de la feixa dels ametllers. Demà ho faré.

Hem acabat de preparar el terra al costat de les mongetes del ganxet, però hem decidit que si hi plantaríem cols i derivats -col-i-flor, col lombarda i bròquil- que hi calia posar més fems i per tant no es pot donar per acabada la feina. Ho hem fet malament perquè havíem d’haver posat els fems abans de preparar el terra, i havíem hagut de planificar abans que allà hi posaríem això.

Les llavors d’escarola i d’enciam sembla que estan germinant. També hi ha unes plàntules d’umbel·líferes allà on hem posat les pastanagues i per tant segurament estaran germinant.

Hem fet collita d’una síndria, que hem partit en dos i ens l’hem repartit entre les dues llars. També tomàquets, panotxes de panís, alguns carbassons -no massa, hi ha moltes plantes malaltes-, algun cogombre -quasi totes les plantes estan malaltes-, pebrots, unes poques mongetes i pastanagues. També hem collit mores.

Cap a les 4 hem tingut la visita d’un au rapinyaire. Ha espantat els tudons que estaven a uns pins a l’altra banda del torrent de Canyelles. M’ha semblat que era un falcó peregrí -però poc que hi entenc d’això-. Més tard hem comentat que potser és un tudó el que es menja els enciams; així que ja ens va bé la presència d’aquest au meravellosa.

plantem 4 enciams més

Aquest divendres hem anat a regar l’hort i a plantar 4 enciams més i 5 remolatxes. Els enciams han anat al costat dels petits carbassons amb la idea que quan aquests siguin massa grans ja haurem tret els enciams.

La feixa Obelix s’ha regat quasi tota de les 12 fins a les 18. Hem regat les patateres que faltaven ja que ahir només es van regar les rengleres de més al costat de la bassa -bé, faltaven només 3 o 4 rengleres-.

S’ha regat presseguer i albercoquer i melons i bledes de la feixa Solana -una mica també per a les carbasses, que ja en són 11!-.

A la feixa del campanar hem regat també el planter que hi ha al costat de les albergínies. També hem regat la feixa Cafè.

Hem desherbat una micarrona -insuficient encara-. I hem collit tomàquets, carbassons -molts!-, cogombres, algun pebrot, pastanagues -comencen a corcar-se i es fa urgent treure-les del sòl-, un meló pinyonet.

La bassa molt  buida. Caldrà tenir-la tota la nit del diumenge omplint-se. De fet ja hem quedat amb els veïns per a fer la reserva i també per a que ens ajudin una mica.

La flor de la Lufa està en una espiga, però de moment no ha agafat cap fruit. Cada axil·la lateral té una floreta esperant que les seves hormones vegetals li diguin si ha de tirar endavant o s’ha d’avortar l’intent.

títol a escollir

De Sol a Sol o més

Avui he estat 12 hores a l’hort !!!!, un vertader dia de vacances jo soleta a l’hort! Ja en tenia ganes, i espero poder repetir aviat! De les 9 del matí a les 9.30 de la nit. He pogut anar fent coses pendents amb tota la tranquil.litat, i el que no he acabat, doncs ja es farà demà.

Decoració Nadalenca

He posat una xarxa taronja de plàstic lligat a algunes canyes de la mongeta del metro. Ha quedat molt bé i elegant, i dóna un toc de color diferent  a la Obelix. Combina bé el taronja de la xarxa,  amb el verd de panissos i carbassoneres, amb el groc daurat de la palla i el morat dels cosmos. A més, avui he lligat tomaqueres amb cordills diversos i també queda tot molt acolorit. I per rematar, he fet sevir un cordill gruixut de plàstic taronja per marcar plantes per llavor. No cal que siguem molt estrictes, però estem pendents del tema, gent! De plantes de panís he marcat dos, tindrem per l’any vinent i per si passa algo el següent..

Així que una autèntica decoració de l’hort, per si no estava prou bonic..

Caixes i Caixes de Collita

A les 9.30 del vespre he carregat el cotxe amb caixes i caixes: tomàquets de penjar amb  el color just trencat, per penjar… altres madurs per sucar pa de seguida, els de la Laia uns quants per veure com va (la resta de tomàquets de la Laia podem fer sofregit o el que vulgueu, estan anant molt bé les tomaqueres, i són molt productives), alguns rosa ple… Estan a casa, veuré que faig amb ells, i ja passareu a l’hivern per aquí a agafar-ne ;-).

També venien en el cotxe varis carbassons (un supergegant 😦  ) i elements per gazpacho (ceba d’Amposta, cogombre…)

Per collir els tomàquets de penjar  ho he fet segons la norma general que no val però per totes les varietats. Si més de la meitat del ramell ha canviat de color, tallo el ramell sencer,  i sinò, els agafo un a un, els que ja han trencat el color, i deixo els altres.

Els mala-cara estan perfectes!!

La feixa Obelix o la Feixa de les Meloneres espontànies

Li haurem de canviar el nom?

Avui per dinar he collit el meló pinyonet que ens semblava que podia estar. Efectivament estava, i  super bo!! I més tard, fent coses per l’hort em trobo per allà solta una bola groga. D’on sortia? Ni idea, però era un meló Cantaloup al punt i m’he pres la meitat per berenar. L’altra meitat se l’acaba de menjar l’Ariel! Estava perfecte també. Ja que deu estar tan adapatat a l’hort que surt per art de màgia, he repartit la meitat de les llavors per la feixa del campanar i l’altra meitat les he posades a assecar ara a la cuina.

També, repassant forats de les cintes, de cop em trobo una cucurbitàcea desconeguda entre les tomaqueres. Com estava tirant-se a sobre de les cebes li he canviat el sentit completament, cap a les feixes buides on havien estat les patateres…

i, com no, era una melonera espontània.

Collir llavor o no collir… ser o no ser

Les carbasseres que ens va donar la Lute i que estan a Obelix… algunes estan molt bé, com per exemple la que està sobre la pila de compost… però  no sé si té sentit agafar llavor. No sé si les altres carbasseres que tenim als horts del voltant es creuen  amb aquesta. Li he preguntat a la Lute. Ella només té aquesta al costat nostre i més lluny hi té una altra que ja m’ensenyarà per veure si és de la mateixa espècie. M’ha dit que la que té la Franscisca que cau sobre la nostra bassa no sap si és de la mateixa varietat que la nostra, ella creu que sí..Li preguntarà. A veure si acabem de treure l’aigua clara. De la seva carbassera que sempre sembra diu que a vegades li surten carbasses que no tenen la forma rodona. Com li he explicat per plantejar-li els meus dubtes, com funciona lo dels creuaments, m’ha preguntat si això seria per causa de les abelles..

Per cert, la  llavor d’aquesta carbassera li va donar la seva mare a Almeria, diu que la carbassa es fa grossa si té aigua, rodona, que és molt bona, molt taronja, que es conserva molt bé i que serveix per a tot.

Encanyar mongetes..i girasols!!!

Estava dinant menjant-me el meló i  mirant els dos gira-sols del campanar, quan he vist que un d’ells em deia algo. Ha començat a inclinar el cap, una mica, i després més i més… m’he espantat i li he dit, espera ja faig algo! He anat a buscar una canya i l’he lligat. No sé què els passa als gira-sols, aquests i els de baix. Potser dies que necessitaven aigua, per fer les llavors, no els vam donar i no s’han recuperat. I probablement no vam preparar el terra bé, està compactat,  i les arrels no poden créixer bé i aguantar la planta, o potser moltes arrels van morir estressades.

Intentem salvar uns quants!!! tirant-los prou aigua aquests dies, jo els he regat avui matí i vespre.

He lligat les canyes d’Avellaneta i he posat a les del metro canyes i xarxa, i alguna rea a les de la mongeta de crist. Però no en tenim prou, ja no sé quin invent podem fer per encanyar totes les mongeteres aquestes del campanar. Un invent que no se l’emporti la primera ventada.

He posat palla al voltant de les mongeteres de genoll de crist i de les patateres que ja estan sortint. També he regat els solcs de les patateres, i he afegit palla. Però no en totes, tampoc sé com exactament estan sembrades les patates.

Tomaqueres, tomaqueres fantàstiques

He regat tot unes quantes hores a Obelix, i tot lo demés, excepte les maduixeres, l’albercoquer i el presseguer. Les tomaqueres estan molt sanes amb aquest temps, excepte aquelles de la Provença que tenen mildiu. Alguna amb Stolbur l’he treta i altra l’he deixada per veure si acabaven de madurar els tomàquets. He lligat moltes però falten les d’Obelix zona sud, especialment l’última renglera. He lligat amb cordills diversos tomaqueres a Obelix nord, campanar i feixa dels ametllers. Per cert gent, aquests tomaqueres de baix les hem de cuidar, estan bé i sanes però sense tomàquets quasi! Fem un esforç de regalar-les bé a partir d’ara. També caldrà treure-les l’ herba (no ho he fet avui més que un poquet, perquè estava enfangat el solc de regar molt)

Tot el que  he regat ho he fet molt,  i amb la calma, a fons.

Fins aquí hem arribat!!

Sembla que no havien fet cas de les meves amenaces de l’altre dia i avui he passat a l’acció. He tallat fulles de carbasseres que sobrepassaven els seus límits territorials envaint terres de  tomaqueres, o mongeteres, he forçat fulles darrera de canyes, he lligat cosmos amb cordes per deixar respirar altres tomaqueres, he re-orientat cucurbitàcies. Bé una mica d’ordre, com a mínim temporalment, no crec que triguin gaire en descontrolar-se de nou.

Sembres de tardor… però no

He preparat el terra a Obelix nord entre les alberginieres, a la renglera del fulla de roure espigant-se per llavor, i al tros del planter de porro sense planter de porro. He tret herba, passat la fanga, afegit fems (no al lloc dels porros) i passat el rasclet. Tot preparat per demà sembrar naps blanc i xirivies i més porros (i raves i naps negres?) . També falta preparar un tros per fer planter d’enciam.

Llavors germinant, però de què?

Els naps blancs que vaig sembrar l’altre dia alguns estan ja fora. No tots. Ara ja no es pot tapar. El bancal nou de pastanagues tampoc es pot tapar ja que hem barrejat raves i aquests surten ràpid. Està sortint una llavor arreu que molt em temo serà mala herba… a veure si la identifiquem. Crec que també hi ha algun rave. S’ha de mantenir humit, el dissabte, amb la calor que diuen que farà, serà un problema mantenir humit el planter, a veure com ho fem…

A la bassa li caldrà tota la nit

Estan les dues prou buides. Aquests dies baixa poca aigua, la sequera dura molt… El diumenge a la nit ja he quedat amb la Lute que ella a les 12 de la nit ens obre i jo puc anar a tancar de matinada, a l’hora que estimem:a les 5? o més aviat a les 6 o a les 7.

I de moment ja. Segur que hi ha més coses.

I d’urgent, vigilar lo de sembra (tres llocs a mongeta genoll de crist al campanar), algun a la mongeta del metro, les pastanagues, els naps i el que sembri demà al matí que això sí ho cobriré de palla fins dilluns. Us puc passar la llavor d’espinacs, s’hauria de fer ja!! O ho puc fer jo. I regar el poc que falta que si puc anar jo demà al matí, ja ho faig.