Arxivar per gener de 2013

Poda d’ametllers en flor

Aquest dimarts ens hem trobat totes a l’hort. Jo he estat des de les 10, i he dallat herba de la feixa del blat que he pujat a la feixa Obèlix per encoixinar. He fet una pausa a les 12 i m’hi he tornat a posar a dos quarts de dues. Aleshores he tornat al marge de pedra de la feixa Obaga que encara no hem acabat. Després de dinar hem continuat amb aquesta tasca, ara ja amb companyia. Hem fet mig pis i hem deixat l’altre meitat ben farcida per la part de dins de pedres i terra -tot, pedres a vista i pedres de dins i terra, al mateix nivell-.

Cap a les quatre ha arribat la resta del grup. Hem dut unes plantes de jardí i ens hem preguntat on les plantàvem (a l’entrada de l’hort i a altres racons). Però el principal debat ha estat què fem amb els ametllers; encara no els hem podat i alguns ja estan florits-. Hem decidit fer poda i hem fet un mini curset de com s’havien de podar els ametllers.

Foto1750

Faig 5 cèntims del que hem dit (val a dir que som conscients que hi ha altres maneres però nosaltres ens hem inclinat per aquesta):

– Cal pensar en la forma que volem que tingui l’arbre quan podem.

– Si la forma de l’arbre està molt lluny de la forma que volem, cal pensar en un pla a 3 o 4 anys per aconseguir-ho.

– Cal tallar sobretot “fusta” mentre que les branques “joves” es deixen i si molesten es tallen quan s’hagin fet “fusta” (amb totes les excepcions que es consideri; per exemple si surten brots arran de terra cal treure’ls).

– El tall de les branques cal fer-ho arran de tronc, per minimitzar ferides un cop la branca s’assequi.

– Les branques seques es poden tallar totes. S’han de tallar.

– No s’ha de tallar més d’un 30% de l’arbre. Això marca el ritme de remodelació de l’escorça (forma).

– Les branques que pengen cap avall s’han d’anar tallant.

– Quan es talla una branca cal pensar en deixar una branca que reculli el creixement de l’arbre per on hem tallat.

– Cal tallar alguna de les branques que es toquen. Evitar que s’entrellacin.

– En els arbres fruiters com els ametllers, cal pensar on es posa la creu -punt on es comença a dividir el tronc principal. Es recomana que l’arbre fruiter tingui una creu amb 3 o 4 branques separades la mateixa distància entre elles (60º o 45º), i l’alçada de la creu depèn de la necessitat d’accedir a l’arbre  (els ametllers, que es cullen amb la canya poden tenir la creu més alta que els presseguers dels que es cullen els préssecs a ma.

-intentar podar els arbres en el període de repòs (hivernal, però també pot ser període estival). Això de podar-los en flor és mala cosa.

Alguna altra proposta / idea?

Galzeran

Aquest matí he anat a l’hort amb en Pere que ens va demanar fer servir l’hort per a un projecte fotogràfic (farà fotos de l’hort, un cop al més, durant tot l’any).

GENER2013

Mentre ell anava fent fotos jo he anat a la feixa del blat i he continuat desbrossant per a poder plantar-hi la civada -i també hem decidit que hi volem plantar cigrons-. He anat força més per feina que d’altres dies, sense triturar l’esbarzer que he apilat a la feixa del costat -encara per desbrossar-. He intentat arrencar totes les soques dels esbarzers. He dallat també els aladerns i el llentiscle que creixien allà. He trobat una mata de galzeran sota un aladern. Força interessant tenir aquesta planta a l’hort. També he dallat una mica d’herba que he pujat a la feixa Obèlix per a fer d’encoixinat.

He regat les branques de morera -tant les que hi ha a la feixa del blat com les que hi ha a un test al costat del mandariner.

He buscat gasteròpodes a sota les teules de la feixa Obèlix; hi he trobat 4 petits llimacs -que han anat a parar al fons de la bassa de baix (se’ls menjaran les carpes?)- i força cargols petits (algun de mitjà) -que han anat a parar amb l’heura que hi ha al costat de la bassa de baix (cal anar preparant el menjar de les colobres)-.

Les coliflors estan llestes per collir, però avui no ho he fet; m’he endut uns bròquils de rebrot de la feixa del campanar.

Pelacanyes

Aquest diumenge hem trobat l’hort moll per la pluja d’ahir. La bassa no s’ha acabat d’omplir amb la pluja -i el dijous la vam deixar que encara li faltava una mica. Hem obert el pas de l’aigua mitja horeta i la bassa ha vessat. Hem aprofitat per a netejar una mica el reg que porta l’aigua a la bassa de baix i hi hem deixat caure una mica d’aigua. No la volem omplir del tot perquè no volem que vessi ja que entraria aigua a la caseta.

La principal activitat d’avui ha estat anar a buscar canyes. Hem anat al costat del dipòsit d’aigua municipal. Fa pocs dies algú ja va estar agafant canyes d’allà. A cada viatge hem dut unes 20 canyes i hem fet tres viatges. Les canyes les hem netejat de fulles i les hem apilat amb les altres a la feixa dels ametllers. A la viquipèdia en català parla de l’ofici de pelar canyes, que era poc valorat, i d’aquí ha sortit aquest insult.

També hem estat netejant la feixa del blat. segant fenàs i tallant esbarzers. Una part del fenàs la hem pujat a la feixa Obèlix per a fer d’encoixinat. La resta, juntament amb els esbarzers, a una pila per a que es composti in situ.

Foto1739

He dut cinc branques de morera -de mores grosses- i n’he enterrat tres a la feixa del blat, al costat de l’aladern de més al sud -que s’haurà de tallar o trasplantar- i dues en un test que he deixat al costat del mandariner.

Hem posat dins de la caseta l’arxivador metàl·lic -ens el va donar una associació de Molins i el van deixar a l’hort el divendres-. Hi ha cabut força bé. Ara caldrà decidir què hi posem a cada calaix.

Hem escampat la cendra pels alls de la feixa del Campanar i del costat de la bassa petita.

Avui no era dia de marge -massa fang!-.

Marge de l’Obaga VII

El dijous hem anat des de la una fins la posta del sol. Hem estat refent el marge tot i que també s’ha regat. Hi havia previsió de pluja per dissabte però calia una mica d’aigua.

La feina del marge s’ha complicat una mica perquè s’han esgotat les pedres petites/mitjanes per a posar darrera de les pedres que quedaran a la vista un cop el marge estigui acabat; i per tant una bona feina és anar a buscar-les més lluny -no és que sigui difícil trobar aquesta mena de pedres perquè n’hi ha per tot arreu, però ja no es tenen a peu de mur. Hem anat sobretot a la pila de pedres que hi ha a la feixa Solana. Les hi vaig deixar quan vaig garbellar terra per a pujar terra per a restaurar el marge de la feixa Solana.

Hem posat algunes pedres i ha quedat un pis ben pla. Força bé.

Foto1725

També hem omplert la bassa aprofitant que el veí ja tenia plena la seva. Quan ha vingut a tancar el pas de l’aigua ens ha vingut a saludar.

Foto1729

 

Marge de l’Obaga VI

Aquest diumenge havíem organitzat una jornada de treball amb amics que ens han ajudat a pujar el marge de l’Obaga que estem refent. La principal ajuda era pujar les pedres més pesades i això ho hem fet -gràcies mil!-.

P1010097

He arribat a les 10 perquè la hora de la convocatòria era entre les 10 i les 11. He posat una pedra i la he falcat. Tot seguit han arribat els amics, Carlos, Daniel, David i Pau. M’han expressat la dificultat de trobar el camí a l’hort. Caldrà tenir-ho en compte a la propera convocatòria.

Hem anat per feina explicant al David i al Pau com es fa això de pujar un mur de pedra, però se’ns ha posat a ploure i hem decidit esperar que parés. No plovia gaire però feia molt de fred i no semblava una bona opció quedar-se sota el plugim. Però després d’esperar uns vint minuts hem decidit enfrontar-nos a les inclemències de la meteorologia.

Al cap de poca estona ha arribat la Verònica amb l’escala que ja calia perquè l’escala que estàvem fent servir s’havia quedat petita.

L’espai de construcció s’ha quedat petit amb tota la gent que ens hi hem posat a treballar, així que hem diversificat tasques: cercar pedres petites per la part interior del mur, pujar pedres grosses amb la corda, revisar des de fora com quedava el marge,…

Cap al migdia ha arribat la Lirca i ens hem posat a dinar.

Per la tarda hem continuat pujant marge, en algun moment els núvols han deixat ensenyar el sol.Ens hem quedat pujant paret fins que el sol s’ha amagat darrera d’un turonet. El marge no s’ha pogut acabar però ens hi hem quedat a menys de un metre. Continua llegint ‘Marge de l’Obaga VI’

Marge de l’Obaga, V

Aquest dijous hem tornat a l’hort després de la pausa marcada per un diumenge de reissos. Una setmana sense passar-s’hi que ha suposat força sequedat a l’hort. Hem regat bé arreu i també s’ha netejat d’adventícies la feixa del Campanar. S’ha pelat força d’herba cargolera el marge de pedra de la feixa del Campanar. Els veïns ens han deixat omplir la bassa durant el seu horari, ha quedat quasi plena.

Però l’objectiu d’avui era ensenyar a fer marge de pedra a una convidada, l’Agnès. Hem pogut fer un pis més. L’escala que fèiem servir ja comença a ser massa curta.

Foto1728

Foto1732

Tinc la sensació que ens sobrarà terra quan haguem acabat el marge. Ho he comentat i hem pensat que ens caldrà quan restaurem el següent marge que té un forat molt gran.

Abans d’acabar ens ha visitat l’Oriol que ha fet un cop d’ull al marge. Li ha agradat com estava quedant.

Hem anat a buscar una mica més de pinassa que hem posat amb les maduixeres de la feixa dels ametllers.

Foto1723_100113

De collita: 1 porro, una escarola, una mica de bledes -que hem sopat i que han quedat molt bones amb patates petites bullides amb pell-, uns espàrrecs de bosc.

Marge de l’Obaga, IV

Aquest dijous hem continuat pujant el marge de pedra que estem restaurant a la feixa Obaga. Ha vingut per ajudar-nos i per aprendre com es fa, la Mònica de l’Hortet de la UAB. Hem estat tot el matí posant pedres de manera tranquil·la. Ja hem hagut de fer servir l’escala. Estic content de com hem anat gestionant la connexió del marge que anem posant amb les columnes de pedra que el flanquegen.

Després de dinar hem regat una mica Obèlix i les maduixes. He regat també les branques de vinya que encara no tenen arrel i les bledes de la feixa dels Ametllers -estaven humides-. Les cebes i alls de la feixa dels ametllers es van regar el dia anterior. He regat també els romanís que venien d’esqueix i tenen poca arrel. També s’ha construït una estructura per a que s’enfilin els pèsols a la feixa Obèlix.

Foto1746

Per la tarda hem seguit pujant pedres i hem fet servir la corda per a pujar tant la galleda amb pedres petites i mitjanes, com per a pujar directament pedres grans. Hem separat un seguit de pedres grans que serviran de capçalera del marge, les hem deixat darrera l’ametller. Hem deixat el marge a mitja alçada: 1,7 m d’alçada, falta encara 1,7 m. No es pot dir que anem per la meitat perquè hem començat una mica per sobre del nivell del terra.

No hem obert el pas de l’aigua per omplir la bassa. Hem collit una mica més de ruca i una escarola.

Marge de l’Obaga, III

Primera visita a l’hort del 2013. L’hort estava igual que l’any anterior. Havia plogut una mica el dia anterior, potser només un litre per metre quadrat segons diu el meteocat de Sant Llorenç. Suficient, però per a no regar. No obstant he regat els enciams que vam plantar l’altre dia i la menta del banc de la feixa Obèlix.

De seguida que he arribat a l’hort m’he posat a treballar al marge de pedra seca caigut que tenim activat. He començat tallant una mica l’heura que aguantava unes pedres -per això no l’havia tallat encara- i les he deixat caure. Un cop recollides -separades per mida- he tret unes pedres més de la part de sota que estaven ben posades i no havien caigut, però m’ha semblat que es movien i que es podia millorar -esperem que no m’hagi equivocat i no ho hagi empitjorat!-.

I ha començat el moment de pujar mur. Les primeres pedres han estat, per a mi, les més difícils. Sobretot perquè calia encaixonar-les bé amb la roca mare, i també perquè hi havia molta terra que molestava. Com es pot treure bé aquesta terra sense emportar-se o moure les pedres?

També he reomplert forats que havien quedat darrera les pedres que al final he deixat. Segurament he deixat més pedres de les que tocaria, però he pensat que estaven prou ben encaixades i que aguantarien un cop refem el marge.

Més tard hem estat dos pujant el mur, i hem fet un parell de pisos. Les pedres més pesades ja costaven de pujar. A veure com ho farem demà, quan calgui pujar més amunt!

Miquel Forçut

També hem fet una mica d’hort: s’ha mogut el compostador de l’extrem sud d’Obèlix, que sembla que no s’ha compostat gaire per falta d’humitat. S’ha voltejat deixant-ho sobre el següent bancal. S’ha desherbat el darrer camí d’Obèlix.

De collita: un parell de porros, dos bròquils petits, ruca i un enciam.