Les patates que vam posar a la feixa del presseguer a finals de juliol tenen bona pinta. Han sortit totes, tot i que a algunes els ha costat sortir. Sota d’aquestes patates no hi ha pràcticament adventícies -tal com era d’esperar i essent el cartró i el paper de diari la seva funció principal-. Hi ha algun pèsol que ha vingut amb el compost i també alguna planta de “pa de cucut blanc” -a l’hort el coneixem amb el nom científic, Oxalis (Oxalis acetosella)-. Les patates que hem plantat al costat, amb el mètode tradicional -rasa treballada amb aixada i posant la patata sota aquesta rasa- van una mica més endarrerides que les patates sense llaurar.
Vídeo de les patates a un més de posar-les:
Calendari biodinàmic