Archive for the 'diari' Category

els nenúfars volen terra

Tenia pendent informar que els nenúfars de la bassa petita estan força bé. Els vaig posar a la bassa la primavera del 2012 i van estar agonitzant fins al punt que em pensava que estaven morts. Els vaig trobar vius a la primavera del 2013 i vaig decidir posar-los un test. El resultat és que s’han recuperat i ara tenen 10 fulles.

IMG_20131013_165129

Abans els nenúfars feien aquesta pinta:

Foto1109

A la bassa a més a més dels carpins daurats hi ha un insecte que és el responsable que abans que hi poséssim els peixos no hi hagués larves de mosquits. Són els nedadors d’esquena.

Continua llegint ‘els nenúfars volen terra’

Porros a la Solana

Hem continuat plantant arreu de l’hort per preparar l’hivern. Es va comprar planter de col-i-rave (40), porros (uns 50), apis, coliflors de tres cicles diferents, brocolís (20), bròquils (uns pocs de cada tipus, verd o vermell), cols romanesco, algunes cols llombardes, cols de tres mesos i escaroles cabell d’àngel (10). I les hem plantat a les feixes Cafè, Campanar i com que encara en quedava molta cosa per plantar hem omplerts la feixa Solana que estava buida des que vam treure les patates. En aquesta darrera feixa no hem llaurat ja que al treure les patates es va remenar prou la terra i només hem fet una rasa amb l’aixada per a posar-hi el planter. Tampoc hem femat i hem pensat que afegirem fems d’ovella al costat de les plantes i que podem passara la fanga per airejar una mica al costat de les plantes.

A la feixa Solana hi han anat a parar els porros, les escaroles, coliflors i altres brassicàcies. Per acabar la renglera que quedava a mitges hi hem posat llavors de rave. Les rengleres les hem posat separades 3 pams i les plantes alternades entre rengleres.

Ja hem posat el gota a gota a la feixa Solana (amb filtre i tot).

Continua llegint ‘Porros a la Solana’

Un mes de patates sense llaurar

Les patates que vam posar a la feixa del presseguer a finals de juliol tenen bona pinta. Han sortit totes, tot i que a algunes els ha costat sortir. Sota d’aquestes patates no hi ha pràcticament adventícies -tal com era d’esperar i essent el cartró i el paper de diari la seva funció principal-. Hi ha algun pèsol que ha vingut amb el compost i també alguna planta de “pa de cucut blanc” -a l’hort el coneixem amb el nom científic, Oxalis (Oxalis acetosella)-. Les patates que hem plantat al costat, amb el mètode tradicional -rasa treballada amb aixada i posant la patata sota aquesta rasa- van una mica més endarrerides que les patates sense llaurar.

Vídeo de les patates a un més de posar-les:

IMG_20130829_192830 Continua llegint ‘Un mes de patates sense llaurar’

Juliol plujós

Hem estat tot un mes sense actualitzar el blog. Molta feina i suposo que també poques ganes.

Aquest mes de juliol s’ha caracteritzat perquè ha plogut molt. En total 35.6 litres per metre quadrat segons aquest web. Que és un web d’observatoris meteorol·lògics, i concretament el d’una estació situada al centre del poble, a prop del nostre hort. A meteo.cat no hi ha una estació automàtica per Castellar, sinó que ens hem de resignar amb les dades de Sant Llorenç i de Sabadell.

Aquesta nit, han caigut 4.6 litres per metre quadrat.

A banda de ploure també hem tingut sort que els veïns ens han regalat el seu sobrant d’aigua i hem mantingut la bassa plena tot i buidar-la sovint quan hem regat.

Faig un resum del que s’ha fet durant tot el mes:

S’ha plantat planter de carbasses, melons, pebrots, síndries, remolatxes, flors (clavells de moro i espígols), i també de cultius de tardor (cols). Hem deixat l’hort quasi ple. Encara falta omplir alguna feixa que hem reservat per cultius de tardor i per la mongeta del ganxet (ai! que ens hem quedat sense canyes! caldrà fer algun invent com vam fer l’any passat, però aprenent els errors de l’any passat que ens va passar el mateix).

També s’ha sembrat mongeta del metro, pastanagues i un planter d’enciams meravella d’estiu.

S’ha posat un filtre per reduir els llots que embussen les cintes i  s’ha posat cinta gota a gota a d’altres feixes (Campanar i ametllers i feixa de la figuera).

A mitjans de juliol vam tenir la visita d’amics de la cooperativa Germinal. Vam aprofitar per fer una passejada fins al salt d’aigua que hi ha pujant pel torrent de Canyelles. Encara baixava aigua pel torrent. A l’alçada del nostre hort l’aigua ja no es veu; el terreny és calcari i l’aigua passa subterrània. No obstant aquest any el torrent ha baixat ple fins a principis de juliol.

DSC_9478

DSC_9486

Al costat de la pomera ens ha sortit una flor silvestre molt maca. És segurament un esperó de cavaller (la flor té un esperó per al nèctar i segurament és per això que té aquest nom).

Foto1947

A la feixa del presseguer hi vam plantar una planta que no sabíem què era. Ens ha fet una flor molt maca. Suposem que és una hemerocal·lis.

Foto1954

Aquest cap de setmana hem fet un experiment amb patates d’estiu/tardor. Hem plantat les patates amb el sistema del no-llaurat o també anomenat lasanya. Es tracta de tapar el terra amb cartró i posar les patates en uns petits forats al cartró. Aleshores es tapen les patates i el cartró amb compost, palla, fulles seques,… fins a una bona alçada. Es tracta que la humitat al voltant de les patates es mantingui, però que no hi hagi prou substrat per a adventícies. Les patateres són capaces de traspassar aquest encoixinat (esperem!). Al final del cicle les patates es fan sobretot entre aquest encoixinat facilitant la feina de la recol·lecció.

Un exemple de lasanya és aquest vídeo.

Hem posat en paral·lel unes patates al costat per poder comprovar com va l’experiment.

He aprofitat aquest experiment de les patates per buidar una mica el compostador ja que necessita una reparació -s’estava caient al mig del camí-. També per treure una pila de terra -que ha resultat ser en gran part cendres- que hi havia a la feixa dels ametllers al costat d’on havíem plantat les maduixeres.

Exif_JPEG_420

Exif_JPEG_420 Exif_JPEG_420 Exif_JPEG_420

Exif_JPEG_420 Exif_JPEG_420 Exif_JPEG_420

La varietat de les patates plantades ha estat Knebeck.

També hem collit les patates de primavera -hem començat a fer-ho-.

També de collita: ja hem començat a collir albergínies, pastanagues, algun tomàquet, algun carbassó i molts cogombres. Els maduixots continuen produint (però poc).

revetlla atemperada

Aquest diumenge, vigília de Sant Joan, ens hem trobat les quatre a l’hort. Hem estat fent molta feina. Ha fet un dia curiós per estar al voltant del solstici: núvols, algunes gotes, temperatures suaus.

Hem regat les patateres. Ens hem trobat la mànega que sortia de la bassa de baix al mig del torrent. Sembla que algú l’ha fet servir per “jugar”. Mentre s’anaven inundant els bancals de patateres he arrencat esbarzers de la feixa del saüc i dels llorers -començaven a ser massa grans!-.

S’ha desherbat Obèlix, s’han tret els pèsols de la feixa del Campanar tot i que no hem separat totes les llavors per l’any que ve. Queda pendent. Les hem deixat dins d’un sac barrejades amb la resta de la planta. S’han lligat les tomaqueres de la feixa Obèlix. Algunes d’elles era el primer cop que es feia i començava a ser urgent. Les he lligat amb Phormium -la meva fibra vegetal preferida per l’hort i sobretot per aquestes tasques-.

El divendres va caure un curt xàfec -entre 1 i 2 litres per metre quadrat- i les plantes estaven bé d’humitat. No obstant vam regar una horeta quasi tot el goter i les altres feixes també una mica perquè aguantessin fins dimarts.

Es van plantar algunes carbasses i alguna planta de melons. Però n’hi ha pendent de plantar.

Es va fer planter d’enciam meravella d’estiu.

Ens ha arribat una gran bala de palla. Amb una mica d’enginy i la col·laboració de les quatre, l’hem posat al mateix lloc on vam posar l’altre l’any anterior. Ja hem començat a repartir-la per entre les rengleres.

De collita força enciams del sucre que estan meravellosos -de grans i de bons-, unes carxofes, unes pastanagues -que han sortit molt bé-, un manat d’espàrrecs silvestres, unes bledes espigades.

La bassa es va omplir i va quedar arran de vessar.

flors grogues

Aquesta setmana s’ha fet feina molts dies.

Dimarts vam estar els quatre. Es va femar algun bancal, es va preparar algun bancal per plantar plantes que teníem a casa, es van posar canyes a un parell de rengleres de tomaqueres, es va desherbar i es va regar.

Dijous també vam regar i desherbar.

S’han plantat tomaqueres trumferes a Campanar, a continuació de les bledes. S’ha resembrat pastanagues allà mateix.

Vam regar tres rengleres de les mongetes plantades a la feixa de la figuera -millor dir-li així que no pas la de l’ametller perquè així no es crea confusió amb la feixa dels ametllers-. Les rengleres que es van regar van ser les de més al sudest. Es van regar amb mànegues que sortien de l’aixeta de l’extrem sud de la feixa Obèlix. Ens arriben de sobres amb les mànegues que tenim, però implica moure-les cada cop. Està pendent augmentar la quantitat de mànegues que podem disposar. Fins ara les hem anat afegint agafades a una deixalleria.

Vam descobrir un fet curiós. Els veïns de sobre de la feixa del Campanar estaven regant. Va començar a caure aigua de sota el marge regant les nostres maduixeres silvestres i inundant una part del camí.

Les plantes de flor groga que vaig plantar ja han obert les seves flors. Per l’experiència que tinc estaran en flor tot l’estiu. Ja vaig veure dijous que atreien sírfids. Genial! Les plantes encara no les tinc identificades. Són lleguminoses; les vaig agafar del marge del carril bicicleta entre Sant Cugat i Cerdanyola. Segurament estan plantades expressament per restaurar la zona.

Resum de 2 jornades

Diumenge vam plantar 8 tomaqueres coktail, 16 Marmande i 15 cogombres del país que em va regalar el meu tiet.

També es van plantar tomaqueres que va portar el Ricard.

Dimarts vam posar canyes a les tomaqueres i vaig sembrar 57 cebes al costat dels 2 bancals de pastanagues.

Una altra orquídia

Aquest diumenge m’he trobat sol a l’hort. M’he dedicat a regar. Sobretot les patates que he pensat que ja els hi tocava. He regat també maduixeres, campanar, cafè -excepte els tomàquets- i Obèlix excepte cebes, síndries i les mongetes que tenen al seu costat i les carbasses. Els pèsols de campanar quasi no els he regat; potser caldria tirar-hi una mica més d’aigua. Tant aquests pèsols com els tirabecs estan plens d’oïdi, caldrà fer alguna cosa. Jo proposo o bé treure-ho tot, o bé treure una a una les fulles infectades.

Quan he començat a regar les patates m’ha passat un incident curiós. Quasi no sortia aigua així que he hagut de pujar a la bassa a veure què obturava el pas de l’aigua -he pensat que serien algues-. M’he trobat amb un petit problema. La colobra estava fent guàrdia a la cantonada de la bassa per on havia de passar per accedir a la mànega que sortia de la bassa. Després d’un breu debat que si sí, que si d’acord, la colobra s’ha amagat entre l’heura i m’ha deixat passar. I la sorpresa ha estat quan un artròpode que picava estava obturant la mànega. M’ha costat feina treure’l. Era una larva de libèl·lula, que segurament s’amagava allà per la pressió de la colobra.

He pogut omplir la bassa però l’he tancat quan em pensava que estava vessant en excés i al final ha faltat una hora entre la bassa de dalt i la de baix.

He decidit passejat fins a l’altra banda del torrent, que encara baixa -porta dos mesos seguits!- i m’he trobat amb una orquídia. Força maca tot i que amb la flor molt més petita que l’abellera de la feixa Solana.

No he tingut tems de gaire més. De collita uns maduixots, tirabecs, bledes, i uns lletsons per les tortugues del meu amic Miquel.

Serp blanca

Avui he fet redada de cargols i he omplert 2 pots que han acabat a la gàbia de la Lute.

També he plantat 35 porros, 3 alfàbregues, 2 cosmos, 4 calèndules i una nicandra.

He vist una serp blanca a la feixa campanar, estava recargolada sobre unes plantes del mur.

Foto1919Foto1918

Foto1921

Foto1922

Coure i desbrossada a maquina

Diumenge vaig estar a l’hort. Vaig omplir les basses fins dalt i vaig regar. Vaig segar més herbes de la feixa dels ametllers.

Vaig veure una colobra a la bassa dels veïns i una altra a la nostra bassa. Les dues igual de grosses. No obstant encara hi ha molts cargols; vaig recollir gasteròpodes des sota les teules i en vaig collir força.

Vaig plantar una flor d’aranya entre les tomaqueres de la feixa Obèlix.

Vam començar a posar canyes a aquestes tomaqueres. Vam intentar fer-ho de dos en dos en comptes de fer-ho de quatre en quatre com havíem fet fins ara. Es va comentar que si fa molt de vent aquesta estructura és massa feble. Així que no crec que ho continuï fent així. A més a més cal tenir més pràctica de fer nusos per a que l’estructura quedi més ferma i jo encara no soc cap expert mariner.

Dimarts es va aplicar coure a la feixa Obèlix perquè es va detectar míldiu a moltes plantes. Es va comentar fins i tot d’arrencar les albergínies però no es va arribar a fer.

També es va desbrossar amb la màquina un tros de feixa d’ametllers i la feixa del presseguer (feixa del blat).