Porros a la Solana

Hem continuat plantant arreu de l’hort per preparar l’hivern. Es va comprar planter de col-i-rave (40), porros (uns 50), apis, coliflors de tres cicles diferents, brocolís (20), bròquils (uns pocs de cada tipus, verd o vermell), cols romanesco, algunes cols llombardes, cols de tres mesos i escaroles cabell d’àngel (10). I les hem plantat a les feixes Cafè, Campanar i com que encara en quedava molta cosa per plantar hem omplerts la feixa Solana que estava buida des que vam treure les patates. En aquesta darrera feixa no hem llaurat ja que al treure les patates es va remenar prou la terra i només hem fet una rasa amb l’aixada per a posar-hi el planter. Tampoc hem femat i hem pensat que afegirem fems d’ovella al costat de les plantes i que podem passara la fanga per airejar una mica al costat de les plantes.

A la feixa Solana hi han anat a parar els porros, les escaroles, coliflors i altres brassicàcies. Per acabar la renglera que quedava a mitges hi hem posat llavors de rave. Les rengleres les hem posat separades 3 pams i les plantes alternades entre rengleres.

Ja hem posat el gota a gota a la feixa Solana (amb filtre i tot).

Anuncis

Regant els fems

Aquest diumenge ens hem trobat 3 a l’hort. Hem començat regant-ho tot, ja que aquest vent asseca molt; no s’han regat les faves ni les bledes de la feixa Solana.

Jo he començat a tallar les branques d’ametllers podades durant la setmana, però no he fet gaire feina perquè m’he posat a fer altres tasques.

Hi ha hagut algun problema amb el reg, però s’ha resolt bé. El veí ens ha regalat mitja hora d’aigua i amb les quatre hores nostres i les dels veïns -Xavier i Mariona, que tenen la bassa plena- hem omplert la bassa i una mica la bassa de baix.

He plantat una parra que vam comprar a la Candelera -moscatell blanc del país-. La hem posat a la feixa Obèlix, arran de marge que dona a la feixa del Campanar, a l’alçada de les carxoferes. Hem fet un forat profund, hi havia moltes pedres grosses -crec que és normal arran de marge-, però s’ha pogut posar bé. Caldrà permetre la convivència de la parra amb les carbasses que tenim previst de plantar a la feixa del Campanar i que pengin cap avall.

Després de dinar hem fet reunió de planificació:

Hem parlat de respectar una mica del fenàs de marge a la feixa Solana quan llaurem per plantar les patates.

Hem parlat de com regar a la feixa del Campanar. S’ha proposat un gota a gota, però caldrà confirmar que tenim prou pressió. Jo tinc a casa de la meva germana uns tubs de gota a gota del seu jardí que durem per a testar el sistema. La transició pot ser gradual sense atabalar-nos.

Hem decidit com organitzarem la feixa Cafè. posarem les feixes perpendiculars a la feixa -que és allargada, i en forma de gra de cafè-. Farem el camí únic a prop del mur que dona a la feixa de les aromàtiques però deixant espai per a plantar-hi carbasses i altres plantes. Els bancals seran amples (1m i pico) i les plantes les regarem amb la mànega estreta -la que tenim- per un petit reg que hi posarem entre les plantes. No n’estàvem segurs, però pensàvem que havíem dit que aquesta primavera hi plantaríem enciams. Entre bancals hi haurà espai de pas. Els bancals hem dit de no fer-los molt elevats respecte al camí -pensant en com hem deixat el bancal dels maduixots-. Caldrà gestionar una via de descàrrega de l’aigua en cas de pluja -però crec que el bancal es drena força bé-.

Hem comentat també que a la feixa dels ametllers allargarem la zona llaurada per a plantar-hi cebes. D’altres cebes les posarem a la feixa Obèlix.

Després de la reunió, s’ha mogut la pila del fems per a poder-la mullar amb la mànega. Actualment la major part de la pila estava per sobre del nivell de la bassa. El motiu, per regar-ho és afavorir que tingui vida i maduri més ràpidament. Personalment crec que estava prou bé però efectivament la superfície estava seca. S’ha cobert amb palla.

Hem tret heura de la feixa Cafè i part de la que pujava pel marge des de la feixa de les Aromàtiques.

Hem baixat uns quants palets a la feixa de l’alzinar (nom provisional) per a fer de tanca contra senglars.

El narcís que vam plantar al costat de la pomera ens ha regalat un parell de flors ben boniques.

De collita: una mica de bledes, naps negres, 3 enciams, un parell de porros i dos cols romanesco. La que ens hem endut a casa tenia pugó amagat sota les flors -com ho hauríem de fer de manera ecològica per evitar-ho?-.

No he trobat espàrrecs -ens hauran entrat esparregaires?-.

Cap de setmana de desembre assoleiat

Aquest cap de setmana hem fet sessió doble, dissabte i diumenge. Personalment m’he pres la feina amb molta calma, tal com m’agrada a mi. Amb el fred la feina a l’hort va baixant però sempre hi ha coses a fer.

Hem continuat netejant les rengleres de la feixa Obèlix: traient les herbes, i deixant-ho encoixinat amb fenàs acabat de dallar. Hem posat teules a l’entrada de cada renglera que havíem decidit que seria de pas (alternant una de pas i una sense trepitjar per evitar haver de tornar a llaurar). L’encoixinat té la doble funció d’evitar que la pluja compacti el sol i evitar que surtin massa adventícies.  Es va netejar a fons la darrera renglera, que teníem reservada per a aromàtiques grans. Hi vam plantar un boixac que estava massa gran i al mig d’una renglera que havia de ser de pas.

L’encoixinat que he anat duent a Obèlix continua sent de la feixa del presseguer (o feixa del blat), i també una mica de la feixa de les aromàtiques. Encara hi ha fenàs de marge per a dallar arreu. També vaig treure força esbarzers de la feixa de l’ametller, tot  i que encara queda feina -he anat traient arrels-.

Una veïna ens va donar 4 branques de vinya de la poda del seu hort. Les hem enterrat a la feixa dels ametllers a veure si agafen. Jo estic una mica preocupat pel tema fil·loxera, així que igualment intentaré empeltar les soques de parra americana que hi ha a l’hort. Hem decidit que trasplantarem aquestes soques allà on ens vagi millor.

Vaig portar 2 esqueixos de romaní que feia uns dos mesos que estaven a un test. Sembla que m’han agafat tot i que a l’esqueix més petit no se li veia arrel. Espero que sobreviuran. Vaig fer un experiment, vaig posar sorra a un petit forat de un test i allà hi vaig posar els esqueixos.

Dissabte vam regar Obèlix amb el goter, també el Phormium i les bledes de la feixa Ametllers, i diumenge vam regar tota la resta.

Diumenge vam intentar reomplir la nostra bassa però baixava poc cabal de manera que no vam aconseguir reomplir-la del tot.

Vam decidir que a la feixa Solana hi posaríem les patates aquesta primavera. Així que just abans de plantar-les farem una passada amb el motocultor. A la feixa cafè, havíem dit que hi posaríem les patateres però com que és petita hi podem posar alguna altra cosa; em sembla que vam comentar alguna cosa però ara no ho recordo.

També vam decidir que a la feixa del  campanar hi prioritzaríem les tomaqueres, que no podran omplir tot l’espai -per exemple pels alls, ja que no estaran encara secs, però la resta bàsicament sí -caldrà decidir què fem amb les bledes-.

Altres decisions són que posarem una sola varietat de carbassa i que la posarem arran de mur tant a Obèlix com a Campanar.

De collita: bledes, una carbassa que ens havíem deixat penjada, raves, pastanagues.

Finalment avisar que he aconseguit 80 plançons de maduixots de part del Joan de maduixes.cat -caldrà fer promoció d’aquest pagès del Maresme entre les coopes!-.

 

Reunió a l’hort

Aquest dimarts vam fer reunió a l’hort. Vam concretar algunes coses: Prioritzarem resoldre necessitats amb la nostra traça que gastant diners. Mantindrem amb un aspecte impecable les feixes del Campanar, Cafè, i Obelix. La feixa Obelix la mantindrem amb rengleres tal com està ara -amb el tub de goma separat per 70 cm però marcarem millor els camins per evitar que es trepitgi per tot arreu. Plantarem alls i cebes a la feixa dels ametllers -on hi havia les tomaqueres i seguint-.

Em deixo alguna cosa concreta més?

Vam continuar preparant la terra per plantar les cebes i els alls. Es van fer uns cavallons molt ben fets -pels alls no calia, però ja estan fets-.

Es va desherbar alguna renglera de la feixa Obelix i la vaig tapar amb fenàs de marge dallat al moment de la feixa de les aromàtiques.

Jo vaig plantar algunes herbes tretes de la feixa dels ametllers arran de torrent. Vaig descobrir que hi havia aranyoners just on havíem pensat de plantar-ne. Segurament podant-lo aconseguirem que torni a tenir la densitat que ens cal per fer de barrera contra els senglars.

Vaig aprofitar per netejar de lianes -esbarzers, arítjol i vidiella- d’un ametller situat a una feixa encara per batejar -la de més avall, just a sota d’una alzina-.

Propostes de reg

Hem tingut una reunió in situ a l’hort per veure com podríem regar les feixes del Campanar i Solana. Fins ara estem regant amb regadora i mànega allà on arriba, però que a la feixa del Campanar la mànega no és flexible i hi ha el risc que fem malbé alguna planta i a la feixa Solana la mànega és massa curta i no s’arriba allà on cal.

He fet una proba de reg amb cinta de gota a gota de la que tenim amb un tub que ens hem trobat a l’hort. Aquest tub té 4 adaptadors per a posar cintes i es connecta amb la mànega que tenim a la feixa del Campanar. Sembla que funcionaria regar amb aquesta cinta tot i que no hi ha molta pressió: l’aigua surt per tots els forats de la cinta però amb menys velocitat de la que surt a la feixa Obelix.

No obstant canviar la manera de com reguem implicaria canviar com tenim organitzada la feixa. I justament ara hem plantat uns tomàquets que no s’adaptarien a les cintes.

La proposta de cintes seria així: el tub que tenim ara aniria paral·lel al mur fins a la meitat de la feixa. allà hi hauria dos tubs amb les cintes posades. Unes cintes orientades cap a un extrem i l’altre tub amb les cintes orientades cap a l’altre extrem. Acoblar el tub que recull l’aigua de la bassa amb el tub amb les cintes és fàcil. Caldria acoblar primer un dels tubs amb les cintes i després acoblar-ho amb l’altre tub.

Una proposta alternativa seria un tub gros com el que tenim a l’Obelix que també aniria paral·lel al mur amb cintes que sortirien perpendiculars al mur. Els bancals serien com tenim ara les albergínies i els tomàquets. Aquesta proposta té la pega que cal comprar-ho tot, mentre que l’altra proposta ja ho tenim tot i si no ens acaba agradant no hem perdut diners.

**********

I pel que fa a la feixa Solana la principal proposta és un tub flexible -una mànega de reg normal- de diàmetre el doble que el tub que tenim ara, i de longitud prou llarga com per arribar a l’extrem de la feixa. Serviria per a regar els fruiters i arribaria a les darreres bledes.

Però també hem parlat d’instal·lar un tub rígid com el que hi ha a l’Obelix que baixi de la bassa i el fem passar per la instal·lació de reg que passa paral·lela al mur. A la sortida d’aquesta instal·lació hi posaríem una aixeta que permetria posar el tub flexible que arribaria on calgués. Aquesta proposta no acaba de convèncer.

Mentre no comprem el tub flexible més llarg es pot anar regant per inundació fins al solc dels melons i de les carbasses fent servir un tub semi-rígid que ens vam trobar a l’hort.

La mànega flexible i llarga també servirà per a regar la feixa del presseguer. No obstant potser caldrà comprar dues mànegues.

Planificació general de final d’hivern

-Podar els ametllers

– Decidir que plantem i on

– Buscar canyes. He vist que hi ha moltes camí de Sentmenat abans de la hípica

– Anar a buscar llana a Santa Eulàlia

– Decidir el tipus de reg: si fem inundació aquesta temporada o mirem d’instal.lar el gota a gota

– Sobretot si fem reg per inundació hem de netejar totes les canalitzacions. sinó hem de fer la prova del tub i parlar amb la Dolors per veure quins sectors es poden regar al mateix temps

-Analitzar com reguem aquesta temporada de la basseta petita. Si hem de buidar la bassa i hem de fer un forat abaix i posar una aixeta

-Anar a buscar més fems

-Acabar el marge i buidar bona part de la terra cimentada en la construcció d’aquest marge

– Veure com es canalitza l’aigua en les tempestes i que podem fer per protegir l’hort i els marges

– Veure per quins llocs hem d’aturar l’entrada dels senglars i com fer-ho

– Moure el tema de la porta i de la valla, i si hem de col.locar valla en altres punts

-Mirar si ens falta alguna eina més, com una forca o alguna altra per sembrar les patates etc..

Planificació: Idees per amanides

Anirem posant aquí idees de plantes per l’amanida: plantes  anuals o perennes, enciams o adventícies, fulles o flors. I podem escriure els  llocs d’on podem obtenir  llavors, planter o esqueixos.

Per sembrar o collir  (especifico)  a cadascuna de les estacions:

HIVERN

Espinacs

Enciams (cap al final)

Bledes

Pèsols (brots tendres)

Julivert (final hivern, inici primavera)

El cilantre s’ha d’anar resembrant sovint, ja que va a flor de seguida, excepte quan es fa en hivernacle a final d’estiu. si anem collint, evitem que vahi a flor tan ràpid

Eneldo

PRIMAVERA

Espinacs i espinacs. Els que venen de les primeres sembrades de final de l´hivern , al juny poden estar anant ja a flor,per tant caldria anar resembrant a mitjans de la primavera. Si es van treient les tiges florals continuaran fent noves fulles, però el gust de les noves plantes sembrades serà millor.

Enciams. A final de primavera. El juny potser és dels millors mesos, Es poden recol.lectar fulles i així augmentem la longevitat de la planta. Alguns enciams estran fent cabdell. Si es talla en cabdell poden sortir nous rebrots del que queda., però creixen poc.

Verdolaga (sembrar)

Pèsols

Agrella o vinagrella (acedera, sorrel en anglès) Planta perenne molt interessant

Anar resembrant cilantre. S’estableix rapid i en poc temps podem tenir petits manats de fulles detast punyent, quan treiem fulles de plantes petites. En generl si anem trien fulles de la majorade plantes, izò estimula el creixement de noves

Els cebollins, o chives en anglès també es poden começar a menjar a final de primavera. És una planta perenne, que rebrota a la primavera. El primer any podem sembrar llavors a finals  d’hivern a l’interior El cebollí en castellà es diu cebollín o cebolla china.

Las cebolletas (cebes tendres) o spring onions també es poden fer servir en amanides per aquesta època, així com en altres plats. Hi ha de varis tipus, alguns no fan bulb  (Welsh onion, que es fa servir molt a Àsia crua o cuinada  i que és una planta perenne. Algunes són més grans, i altres més petites semblants als cebollins o chives ) i altres son cebes immadures o cebes que mengem tendres abans que facin el bulb. En anglès  també reben el nom de scallions o shallots. Podem tenir tot el maig, juny..

Atriplex

Algunes varietats d’endívies i xicòries

Al final de primavera anar resembrant enciams, bledes, endivies i xicòries, algunes varietats de radicchio, kale, julivert, eneldo, agrella, alfàbrega, amarant, verdolaga

D”ESTIU

– La verdolaga, la silvestre, o varietats comercials de tast més fi i més erectes. Aquí hi ha bona informació i un enllac, a receptes. Es pot menjar crua en amanides enlloc de l’enciam o es pot cuinar de vàries formes. Potser simplement ens mengem la que ens surti als camps, o posem algun test amb verdolaga per l’estiu!

– Enciams, espinacs (?), bledes, qualsevol varietat d’endívia, qualsevol de radicchio, xiocòries, kale, col xina, rúcula (entrat l’estiu), fulles orientals (entrat l’estiu), lambs lettuce( ?), cerfull (perifollo, chervil en anglès)

-Sembrar  a mitjans d’estiu més endívies, xicòries, rúcula, enciams

– Sembrar també vàries herbes

– A finals d’estiu més rúcula, xicòries, enciams resistents al fred i escaroles, verdolaga d’hivern (?), créixens (berros, land cress , el watercress es una especie que necessita més aigua que el land cress) , fulles orientals

TARDOR

El sembrat a final d’estiu, més espinacs..

Canvia molt el tast de les fulles joves (brots tendres) que el tast de fulles de les plantes que maduren, especilament es nota a la família de les cols. Les fulles de la rúcula petita pot canviar molt de gust respecte les fulles de la planta madura.  Si volem fulles de tast suau, hem de collir sovint mantenint les fulles petites, i anar resembrant. Les plantes ue fan cabdell les fulles s’endolceixen. Els cors pàlids de enciams, endivies, xicòries tenen suficient sucres per crear un bon equilibri i una profunditat de tast. El temps fred endolceix moltes escaroles, endivies i xiocòries

Les plantes de tardor tenens gust més forts (brassicas, xicòries, endívies) que les fulles de primavera estiu amb la base d’enciams, i el gust pungetn i l’amargor s’acentuen a l’hivern.