Anirem posant aquí idees de plantes per l’amanida: plantes anuals o perennes, enciams o adventícies, fulles o flors. I podem escriure els llocs d’on podem obtenir llavors, planter o esqueixos.
Per sembrar o collir (especifico) a cadascuna de les estacions:
HIVERN
Espinacs
Enciams (cap al final)
Bledes
Pèsols (brots tendres)
Julivert (final hivern, inici primavera)
El cilantre s’ha d’anar resembrant sovint, ja que va a flor de seguida, excepte quan es fa en hivernacle a final d’estiu. si anem collint, evitem que vahi a flor tan ràpid
Eneldo
PRIMAVERA
Espinacs i espinacs. Els que venen de les primeres sembrades de final de l´hivern , al juny poden estar anant ja a flor,per tant caldria anar resembrant a mitjans de la primavera. Si es van treient les tiges florals continuaran fent noves fulles, però el gust de les noves plantes sembrades serà millor.
Enciams. A final de primavera. El juny potser és dels millors mesos, Es poden recol.lectar fulles i així augmentem la longevitat de la planta. Alguns enciams estran fent cabdell. Si es talla en cabdell poden sortir nous rebrots del que queda., però creixen poc.
Verdolaga (sembrar)
Pèsols
Agrella o vinagrella (acedera, sorrel en anglès) Planta perenne molt interessant
Anar resembrant cilantre. S’estableix rapid i en poc temps podem tenir petits manats de fulles detast punyent, quan treiem fulles de plantes petites. En generl si anem trien fulles de la majorade plantes, izò estimula el creixement de noves
Els cebollins, o chives en anglès també es poden começar a menjar a final de primavera. És una planta perenne, que rebrota a la primavera. El primer any podem sembrar llavors a finals d’hivern a l’interior El cebollí en castellà es diu cebollín o cebolla china.
Las cebolletas (cebes tendres) o spring onions també es poden fer servir en amanides per aquesta època, així com en altres plats. Hi ha de varis tipus, alguns no fan bulb (Welsh onion, que es fa servir molt a Àsia crua o cuinada i que és una planta perenne. Algunes són més grans, i altres més petites semblants als cebollins o chives ) i altres son cebes immadures o cebes que mengem tendres abans que facin el bulb. En anglès també reben el nom de scallions o shallots. Podem tenir tot el maig, juny..
Atriplex
Algunes varietats d’endívies i xicòries
Al final de primavera anar resembrant enciams, bledes, endivies i xicòries, algunes varietats de radicchio, kale, julivert, eneldo, agrella, alfàbrega, amarant, verdolaga
D”ESTIU
– La verdolaga, la silvestre, o varietats comercials de tast més fi i més erectes. Aquí hi ha bona informació i un enllac, a receptes. Es pot menjar crua en amanides enlloc de l’enciam o es pot cuinar de vàries formes. Potser simplement ens mengem la que ens surti als camps, o posem algun test amb verdolaga per l’estiu!
– Enciams, espinacs (?), bledes, qualsevol varietat d’endívia, qualsevol de radicchio, xiocòries, kale, col xina, rúcula (entrat l’estiu), fulles orientals (entrat l’estiu), lambs lettuce( ?), cerfull (perifollo, chervil en anglès)
-Sembrar a mitjans d’estiu més endívies, xicòries, rúcula, enciams
– Sembrar també vàries herbes
– A finals d’estiu més rúcula, xicòries, enciams resistents al fred i escaroles, verdolaga d’hivern (?), créixens (berros, land cress , el watercress es una especie que necessita més aigua que el land cress) , fulles orientals
TARDOR
El sembrat a final d’estiu, més espinacs..
Canvia molt el tast de les fulles joves (brots tendres) que el tast de fulles de les plantes que maduren, especilament es nota a la família de les cols. Les fulles de la rúcula petita pot canviar molt de gust respecte les fulles de la planta madura. Si volem fulles de tast suau, hem de collir sovint mantenint les fulles petites, i anar resembrant. Les plantes ue fan cabdell les fulles s’endolceixen. Els cors pàlids de enciams, endivies, xicòries tenen suficient sucres per crear un bon equilibri i una profunditat de tast. El temps fred endolceix moltes escaroles, endivies i xiocòries
Les plantes de tardor tenens gust més forts (brassicas, xicòries, endívies) que les fulles de primavera estiu amb la base d’enciams, i el gust pungetn i l’amargor s’acentuen a l’hivern.